Desenvolupen un anticòs que podria tractar tumors resistents a l'immunoteràpia

Un assaig clínic estudia un anticòs que pot suposar una alternativa per a tumors resistents a la immunoteràpia, segons indiquen els resultats observats en fase I i que ara s'han publicat a la revista Cancer Discovery. Es tracta del GEN1046, un anticòs que es pot unir a dos antígens diferents alhora, un fet que suposa una alternativa per estimular la immunitat antitumoral de manera efectiva i duradora. El fàrmac s'ha provat per primera vegada en pacients, en concret en 61 pacients amb tumors sòlids refractaris avançats, i ha demostrat activitat clínica fins i tot en casos resistents a la immunoteràpia prèvia amb anti-PD-(L)1. El 65,6% dels pacients amb aquest tipus de tumors van experimentar el control de la malaltia.

L'assaig, amb l'estudi de fase II ja en curs, el lidera la Clínica Universitat de Navarra amb la participació de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer (UITM)-CaixaResearch del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

Segons el doctor Ignacio Melero, codirector del Servei d'Immunologia i Immunoteràpia de la Clínica Universitat de Navarra i autor sènior de l'assaig, els resultats són «prometedors» si bé veu prematur treure conclusions sobre la seva eficàcia fins a disposar dels resultats de la fase II.

Primers resultats

El VHIO afirma que els primers resultats obtinguts en fase I animen a pensar que aquest nou fàrmac pot «omplir un buit clínic». El GEN1046 és un anticòs biespecífic –una molècula que es pot unir a dos antígens diferents alhora– que podria arribar a oferir una alternativa a pacients amb tumors sòlids avançats refractaris a tractaments amb inhibidors del punt de control immunitari o amb recaigudes. És a dir, tumors típicament menys sensibles a la immunoteràpia.

Concretament, el fàrmac GEN1046 s'ha provat per primera vegada a l'assaig clínic de fase I en 61 pacients amb tumors sòlids refractaris avançats. En aquests pacients, el fàrmac va demostrar efectes immunològics. Fins al 65,5% dels pacients van experimentar un control de la malaltia. Per a la doctora Elena Garralda, cap del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del VHIO, això suggereix «una importància clínica per a aquesta població de pacients molt pretractats amb resposta limitada a la darrera línia de tractament».

Mecanisme

Una de les novetats principals que presenta el GEN1046 és que, com que es tracta d'un fàrmac biespecífic, combina dos mecanismes diferents, cosa que li permet una inhibició dual. D'una banda, treu els frens del sistema immune i de l'altra ajuda a potenciar-ne l'activitat.