S'apropa un nou eclipse total de Lluna

La matinada de diumenge a dilluns tornarà a repetir-se un eclipsi total de Lluna, un fenomen astronòmic que suposa, a més d'una satifacció per als aficionats, una oportunitat perquè la ciència aprofundeixi en el coneixement del satèl·lit i tracti de comprendre millor els complexos esdeveniments que van tenir lloc durant la formació del sistema solar.

Perquè encara que és l'únic astre al qual ha arribat una missió tripulada, la Lluna amaga encara molts secrets, i entre ells per què són tan diferents la cara visible i la cara oculta; incògnites i desafiaments que han reactivat l'interès de diverses agències espacials per tornar al satèl·lit i per escodrinyar misteris sobre la seva formació i la seva història.

A les 2:28 hores GMT de dilluns que ve (les 4:28 a la península) l'ombra de la Terra començarà a enfosquir la Lluna i una hora després (a les 3:29 GMT) començarà l'eclipsi total, que es prolongarà fins les 4:54 GMT de la matinada, i a les 5:55 hores (les 7:55 a la península) el satèl·lit recuperarà tota la seva esplendor després d'un dels eclipsis més llargs de les darreres dècades.

Fonts de l'Observatori Astronòmic Nacional (OAN) han aclarit que l'eclipsi serà visible des de gran part del món (a la major part d'Europa, Àfrica i Amèrica), que a Espanya es podrà veure com a total i que l'observació es pot fer a primera vista, perquè ni requereix instrumentació especial per contemplar-ho ni comporta cap perill.

Al nord-oest peninsular i a les Illes Balears la Lluna s'amagarà sobre l'horitzó abans que finalitzi l'eclipsi total, per la qual cosa només es veurà el començament d'aquesta fase, però a la resta de la península, a Ceuta, Melilla i a Canàries es veurà la fase total íntegra, un temps durant el qual la Lluna no estarà totalment fosca sinó que adquirirà un to vermellós perquè part de la llum solar serà desviada per l'atmosfera terrestre.

A diferència dels solars, que poden ser vistos només des d'una part relativament petita de la Terra i que duren uns pocs minuts, un eclipsi lunar pot es pot veure des de qualsevol part de la Terra on sigui de nit i es prolonga durant diverses hores, segons informació facilitada per l'Observatori espanyol.

Nombroses institucions científiques i agències espacials han programat esdeveniments especials amb motiu d'aquest esdeveniment astronòmic i per divulgar alguns dels aspectes i projectes científics més rellevants de l'exploració lunar, entre els quals destaca el programa Artemis -que lidera la NASA- per tornar a la Lluna amb missions tripulades.

A Espanya, l'Institut d'Astrofísica de Canàries i diversos centres de supercomputació també han planificat actes per seguir en directe l'eclipsi i col·laboraran a més a més en la distribució de la retransmissió que el portal sky-live.tv farà en directe des dels diferents observatoris de Canàries, i que començarà hores abans amb la projecció de l'ombra del Teide durant la posta de Sol i la sortida de la Lluna des de l'observatori de Tenerife.

L'astrònom de l'OAN Mario Tafalla ha subratllat l'interès dels eclipsis per als aficionats, però també el paper que històricament han tingut per determinar paràmetres fonamentals per a la ciència, com ara el diàmetre de la Lluna o la distància exacta a la que es troba.

En declaracions a EFE, Tafalla ha observat que encara actualment és possible realitzar mesures úniques durant un eclipsi total de Lluna i ha precisat que precisament el color vermellós que adquireix durant la fase de totalitat permet mesurar propietats de l'atmosfera de la Terra, o que la menor brillantor de la Lluna -tot i estar en fase plena- facilita les mesures que es realitzen rebotant un raig làser a la superfície de la Lluna i mesurar el temps que triga la llum a tornar a la Terra.

«Conèixer millor la Lluna ens ajuda a comprendre els complexos esdeveniments que van tenir lloc durant la formació del Sistema Solar», ha assenyalat l'astrònom, i ha precisat que aquest satèl·lit és «anòmalament gran» comparat amb els satèl·lits dels planetes rocosos més propers a la Terra.

La millor explicació d'aquesta anomalia és que la Lluna es va formar per la col·lisió de la prototerra amb un objecte de la mida de Mart durant les primeres etapes de la formació del Sistema Solar, ha explicat l'astrònom. «Entendre com va passar aquesta col·lisió ens ajuda a reconstruir el passat violent en què es van formar els objectes que ara veiem orbitar al voltant del Sol».

Tafalla apunta alguns dels secrets que encara amaga la Lluna, i entre ells perquè la cara visible té aquestes formacions basàltiques («mars») i la cara oculta està més densament coberta de cràters, o la possible presència d'aigua a l'interior dels cràters situats als seus pols, cosa que podria permetre en el futur la instal·lació de bases lunars.

Els eclipsis, i sobretot els totals, són una oportunitat per escodrinyar alguns secrets; una oportunitat que tornarà a repetir-se en algunes regions del món el proper 8 de novembre, encara que a Espanya no es produirà un esdeveniment astronòmic similar fins al 14 de maig del 2025.