El plàstic és el residu amb més presència a les muntanyes

Un informe publicat per l'ONG noruega GRID-Arendal en col·laboració amb l'ONU i diverses entitats relacionades amb la muntanya conclou que les altures també estan plenes de deixalles i, com passa amb el mar, el plàstic n'és el més abundant.

El document, que inclou un sondeig recollit entre muntanyencs de més de 70 nacionalitats, es titula 'Plastic on peak' en un joc de paraules traduïble com 'El plàstic al cim', tant de la muntanya com dels residus trobats, i ha estat elaborat juntament amb el PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient), la Federació Internacional d'Escalada i Alpinisme i la Iniciativa de Recerca de les Muntanyes, entre d'altres organitzacions.

D'acord amb aquesta anàlisi, els residus poden trobar-se «a totes les serralades del món» i a tots els nivells, «des de la base fins al cim», de manera que «tant els habitants com els visitants» de les muntanyes exigeixen «més educació sobre l'impacte de les escombraries i opcions alternatives més sostenibles i reutilitzables».

Els plàstics durs, amb el 88% del total de deixalles detectades, són els més abundants, però també les deixalles orgàniques -incloent-hi paper higiènic i tovalloletes humides usades- que suposen un risc especialment en la possible contaminació de fonts d'aigua, a més de cartrons , vidres, restes tèxtils de peces esportives, residus metàl·lics, restes electròniques i piles.

Per GRID-Arendal, «millorar la responsabilitat individual és clau per reduir les escombraries» a través del principi de «no deixar rastre» de la presència pròpia al medi natural, si bé alguns especialistes consultats per Efe creuen que cal anar més enllà .

És el cas de la portaveu de l'ONG Amics de la Terra, María Durán, per a qui «la presència de plàstics al medi ambient no és únicament una responsabilitat individual» ja que «dos terços dels residus a l'entorn natural són envasos» segons dades incloses en un altre treball, 'Break free from Plastics' (Allibera't dels plàstics), que també va incloure recollides d'escombraries per tot el planeta.

Aquest altre estudi analitzava les marques dels envasos utilitzats i assenyalava directament a diverses: «Coca Cola, Pepsico i Nestlé apareixen com a principals venedores dels envasos més presents en el medi natural, però aquestes empreses no assumeixen els costos» de la neteja de les muntanyes, ha acusat Durán.

Per això ha advocat per utilitzar el menor volum possible de plàstic tant a la Natura com a la vida quotidiana ja que «hem de deixar de tractar els recursos naturals com si fossin limitats» i a més «la llei permet anar al supermercat amb el nostre 'tupper' o la nostra bossa i portar-nos els productes sense més embolcall.

El responsable de les campanyes de consum i biodiversitat de Greenpeace, Julio Barea, també ha incidit en la importància de l'informe noruec, que demostra el perill de massificació dels cims amb la proliferació de «residus als llocs més inhòspits».

De fet, «recordo fa uns anys una foto terrorífica d'una fila de persones esperant per coronar l'Everest», en referència a la imatge feta per un alpinista nepalès el maig del 2019 que, després d'arribar al cim, va observar sorprès, en iniciar el descens, una cua estimada de fins a 200 alpinistes esperant el seu torn per fer-se un selfie a la cimera més alta del món.

La imatge es va fer viral i és la prova que «ara puja molta més gent a la muntanya» segons l'alpinista i membre de la junta directiva de la Societat Geogràfica Espanyola, Raúl Martín, que reconeix que «som esclaus del plàstic com qualsevol altra persona» encara que segons la seva opinió «avui hi ha més conscienciació», a més d'una legislació que obliga a baixar tots els residus generats, «fins i tot els orgànics».