La verola del mico és lleu però cal estar alerta als seus símptomes

El cep de verola del mico present a Espanya provoca en general afectacions lleus i és molt menys contagiosa que la covid, ja que requereix un contacte estret i perllongat entre persones, però tot i així és fonamental estar alerta i conèixer els seus símptomes

A partir dels primers casos identificats a Madrid, s'espera que vagin apareixent en altres comunitats i que el sistema pugui diagnosticar els casos i saber com tractar-los. Si bé dels dos ceps que hi ha, la importada és lleu i el seu pronòstic favorable.

Alguns estudis apunten que tenen més protecció les persones vacunades de la verola, però aquesta vacuna només la tenen els més grans de 40 anys perquè es va deixar d'administrar quan va quedar eradicada.

Cal saber que la verola requereix de contactes «estrets i perllongats» per al contagi, que pot ser a través de gotes de saliva, mucoses, no es descarta també els fluids sexuals –encara que no està demostrat–; i sobretot a través de les lesions cutànies, que són «molt infeccioses».

La verola de mico -batejada així perquè ha passat d'aquest animal a l'humà- té un període d'incubació llarg, de 5 a 21 dies, i hi ha pacients que triguen tres o quatre setmanes fins que desapareixen les crostes de les lesions cutànies, moment en el que ja deixen de ser infeccioses, i per això un contagi pot arribar a requerir «períodes d'aïllament d'un mes».

Vacunar abans dels símptomes

El viròleg del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), Mariano Esteban, ha advocat aquest dijous per vacunar els contactes estrets de les persones contagiades pel virus de la verola del mico abans que desenvolupin símptomes com a mètode més ràpid per controlar la transmissió.

Hi ha dues vacunes disponibles que es podrien aplicar, assenyala l'expert a Efe: una és la de la verola humana tradicional, que es va deixar d'administrar a la dècada dels vuitanta coincidint amb l'eradicació oficial de la malaltia per part de l'OMS i l'Assemblea Mundial de la Salut, però que només està autoritzada per l'agència reguladora nord-americana, la FDA.

Es tracta d'Accam2000, una vacuna de segona generació d'ús molt limitat (personal de laboratoris d'alt risc i unitats militars), tal com recull el web del Comitè Assessor de Vacunes de l'Associació Espanyola de Pediatria.

I l'altra és Imnavex, autoritzada per l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès) el 2013 i per la FDA el 2019 i que als EUA es comercialitza amb el nom de Jynneos, una fórmula desenvolupada per Bavarian Nordic que podria protegir de la verola del mico en humans al voltant del 85%, segons l'experiència amb les vacunes usades abans de l'eradicació de la verola humana.

«El millor seria administrar-la a contactes sense aparició de símptomes, seria el més ràpid perquè un cop apareixen les lesions a la pell és molt menys eficaç», assenyala el científic, que afegeix que la vacuna desenvolupada pel seu equip contra el Sars-CoV -2 utilitza la mateixa plataforma que aquesta, «amb la qual cosa també tindria aplicabilitat en els casos».

Esteban descarta una vacunació generalitzada a tots aquells que no ho van ser perquè «de moment l'acció ràpida és identificar la persona i els seus contactes estrets per anar tancant el cercle en què s'hagin mogut».

Mentrestant, aquells que sí que ho estan, compten amb una immunitat duradora, per la qual cosa estarien protegits contra aquest virus fins a un 85 %, si bé precisa que, encara que els «nivells són suficients per al control d'aquest virus, caldria fer-ne un seguiment».