I si ens topem amb un cas de verola del mico? Aïllament i mascareta pels contactes

Les persones contagiades amb el virus de la verola del mico (MPXV) o que estiguin en investigació hauran d'aïllar-se a casa i només podran sortir per a anar al metge, mentre que els seus contactes no hauran de fer quarantena però sí que reduir al màxim les interaccions i usar de manera constant la mascareta.

Així consta en el «Protocol per a la detecció precoç i maneig de casos davant l'alerta de verola dels micos (Monkeypox) a Espanya» elaborat pels tècnics de la ponència d'alertes del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que estableix una sèrie de mesures de control per a tallar la transmissió del virus.

El document recorda que és la primera vegada que es notifiquen cadenes de transmissió a Europa sense vincles epidemiològics coneguts amb Àfrica occidental o central i que la majoria de casos que han anat detectant-se aquests dies a Espanya i altres països s'ha donat en homes que han mantingut relacions de risc amb altres homes.

No obstant això, i «a tenor de la informació disponible en aquests moments, es fa patent la importància de prestar una especial atenció a la població afectada sense descartar la possibilitat d'aparició de nous casos en altres grups de població», assumeix l'òrgan tècnic del Ministeri de Sanitat i les comunitats, que apel·la a «abordar l'estudi d'aquests casos evitant qualsevol estigmatització del col·lectiu LGTBI+».

CASOS SOSPITOSOS, PROBABLES I CONFIRMATS

Seran sospitosos els que presentin un exantema vesicular més un dels símptomes clàssics de l'MPX (febre, mal de cap, muscular, ganglis inflamats o cansament) una vegada descartades altres patologies.

Els probables seran els que, a més de complir aquest criteri, en els 21 dies abans d'iniciar símptomes hagin tingut un contacte estret amb un cas confirmat o encara en recerca, o bé hagin mantingut relacions en contextos sexuals de risc, o bé tenen història de viatge a zones endèmiques d'Àfrica occidental o central.

Cap serà cas confirmat fins que ho determini una prova de laboratori PCR per a MPVX.

QUÈ PASSA SI SOC UN CAS CONFIRMAT? I SI CONVISC AMB UN?

Tots els casos confirmats o que estiguin en recerca «han de romandre aïllats i sota vigilància», amb dos supòsits:

- No hospitalitzats: Hauran de romandre «en una habitació o àrea separadad'altres convivents» fins que desapareguin les lesions i s'aconsella que portinmàscara quirúrgica,especialment aquells amb símptomes respiratoris; si no fos factible -per exemple, nens-, es recomana que la hi posin la resta de convivents.

És recomanable que evitin el contacte amb animals silvestres o domèstics, «per la qual cosa, les mascotes han de ser excloses de l'entorn del/la pacient».

Tampoc «ha d'abandonar el domicili,excepte quan necessiti atenció mèdica de seguiment», moment en el qual haurà de posar-se màscara i no utilitzar el transport públic.

Els convivents, per part seva, evitaran en la mesura que sigui possible el contacte amb els casos i les visites.

- Hospitalitzats: seran ingressats en una habitació amb pressió negativa -mai en una amb pressió positiva- i, si no hi ha disponibilitat, en una individual amb bany.

L'aïllament haurà de prolongar-se fins que desapareguin les lesions.

Els sanitaris usaran Equips de Protecció Individual (EPI) adequats i màscara FFP2, però quan facin procediments que generin aerosols o qualsevol altre sobre la via aèria, hauran de posar-se la FFP3, protecció ocular i guants i bates impermeables de màniga llarga.

Així mateix, serà necessari tenir unllistat de tot el personalque atén casos en recerca o confirmats.

I ELS CONTACTES ESTRETS?

«Davant qualsevol cas sospitós s'iniciarà la cerca i identificació de possibles contactes estrets tant entre el personal sanitari com entre convivents, laborals o socials, especialment els contactes sexuals. No s'iniciarà el seguiment fins a la confirmació del cas», indica la guia.

Els contactes estrets no faran quarantena però sí que han de «extremar les precaucions i reduir tot el possible les interaccions socials utilitzant de manera constant la màscara», la qual cosa «inclou la indicació d'abstenció de mantenir contactes sexuals durant el període de seguiment». Se'ls indica l'autocontrol de la temperatura una vegada al dia durant 21 dies després de l'exposició.

Hauran d'estar localitzables al llarg del període de seguiment i, de presentar febre o qualsevol altre símptoma compatible, «hauran de fer autoisolament domiciliari immediat i contactar de manera urgent amb el responsable del seguiment».

Es considera contacte estret a qui hagi estat en contacte amb un cas confirmat des del començament del període de transmissibilitat -que coincideix amb l'inici d'aparició dels primers símptomes-, en les següents circumstàncies:

- Contacte a menys d'1 metre en la mateixa habitació amb un cas confirmat i sense EPI (o amb incidències en el seu ús). «S'haurà de valorar als convivents, el personal sanitari que ha atès el pacient, contactes en l'àmbit laboral i social» i «es posarà l'accent principalment a recaptar informació sobre les persones que hagi pogut mantenir relacions sexuals en contextos de risc amb el cas».

— Contacte directe amb robes, roba de llit o fòmits usats per un cas confirmat durant el període infecciós sense l'equip de protecció.

— Ferida percutània (per exemple, amb una agulla) o exposició de les mucoses a fluids corporals, teixits o mostres de laboratori d'un cas confirmat.

— Maneig de mostres d'un cas confirmat per personal de laboratori sense EPI apropiat.

— Contacte amb el cadàver d'una persona morta per MPX o amb roba o fòmits del cadàver sense EPI.

MESURES DE CONTROL MEDIAMBIENTAL

La roba haurà de rentar-se a més de 60 graus en una rentadora estàndard amb detergent. «Es pot usar lleixiu, però no és necessària», i cal evitar sacsejar o manipular roba bruta que doni lloc a la dispersió de partícules infeccioses ni ha de rentar-se barrejada amb la resta de la roba de casa.

Plats, coberts i altres utensilis per a menjar no han de compartir-se i es rentaran en rentavaixelles o a mà amb aigua calenta i sabó.

Els objectes i superfícies contaminats han de netejar-se i desinfectar-se amb un desinfectant d'ús hospitalari o amb una dilució de 1:100 de lleixiu d'ús domèstic.

VIES DE TRANSMISSIÓ I SÍMPTOMES

Abans d'aquesta alerta, el principal mecanisme de transmissió era el contacte directe (incloent el seu consum) o indirecte amb mamífers vius o morts, sobretot rosegadors o primats de zones endèmiques.

Mentre que de persona a persona es dona per gotes respiratòries grans durant el contacte cara a cara directe i prolongat, contacte directe amb fluids corporals d'una persona infectada o amb objectes contaminats i fins i tot de mare a fill.

La malaltia sol ser autolimitada i la majoria de les persones es recuperen en diverses setmanes, encara que en alguns casos pot cursar greu, alguna cosa que ocorre amb major freqüència entre nens, adults joves i persones inmunocompromeses.

El període d'incubació és de 6 a 16 dies, però pot arribar a 21; fins a aquest brot, el quadre clínic inicial sol incloure febre, mal de cap, dolors musculars, inflamació de ganglis i cansament. Entre 1 i 5 dies després de la febre, es desenvolupa una erupció, que evoluciona seqüencialment de màcules a pàpules, vesícules, pústules i crostes que s'assequen i cauen.

OPCIONS TERAPÈUTIQUES

«Històricament s'ha demostrat que la vacunació contra la verola protegeix contra MPX», sosté la guia.

En 2019, l'Agència Europea del Medicament (EMA) va aprovar una vacuna de tercera generació contra la verola i en 2022 ha autoritzat un tractament antiviral específic que no està comercialitzat a Espanya. La disponibilitat de tots dos és molt limitada.