Margarita del Val i Fernando Simón avisen sobre com arribarà la pròxima pandèmia

La viròloga Margarita del Val i l'epidemiòleg Fernando Simón són dos dels rostres més coneguts de la pandèmia del coronavirus a Espanya. Aquesta setmana, la investigadora del CSIC i el director del Centre de Coordinació de Alertas i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat han participat en la I Cimera Internacional sobre Gestió de Pandèmies celebrada a València, on han donat una sèrie de pinzellades sobre com serà la pròxima crisi sanitària.

«Ara mateix no es pot pensar en una pròxima pandèmia causada per alguna cosa que es transmeti per l'aigua ni pels aliments, perquè serien una epidèmia local, no obstant això, ens pot tornar una altra per l'aire», ha advertit la immunòloga.

En aquest sentit, ha posat un exemple de l'ocorregut en el passat, per a prendre nota en el present i futur: «En el segle XIX es va aprendre amb les epidèmies del còlera que l'aigua de beure ha d'estar perfectament separada de les aigües residuals i que en potabilitzar l'aigua s'eviten morts i s'ha elevat l'esperança de vida».

Ara, el SARS-CoV-2 ha demostrat que el mecanisme de transmissió és per l'aire i cal aprendre d'aquest ensenyament: «Cal netejar l'aire». No obstant això, ha lamentat que es construeixen edificis «cada vegada més intel·ligents per a estalviar energia, però cada vegada menys saludables per a la transmissió de malalties respiratòries».

Per això, ha insistit que s'ha d'aconseguir «un aire més net» amb la instal·lació generalitzada de mesuradors de CO₂ que permetin saber quan hi ha risc de contagi com han fet en els col·legis i en les universitats. Per això, ha reclamat una normativa estatal per a garantir un aire net que a més evitaria haver d'obrir permanentment les finestres amb la consegüent despesa energètica.

Així mateix, Del Val ha recalcat que aquest aire net ha de ser un dret exigible: «Que jo no hagi de filtrar el meu aire quan l'haig de respirar, igual que no filtro la meva aigua quan l'haig de beure. Si no comparteixo el meu got d'aigua amb tothom en un restaurant, tampoc haig de compartir el meu aire amb tots els que estan en una habitació tancada», ha defensat.

Per part seva, el director del Centre de Coordinació de Alertas i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha assenyalat que la Covid ha demostrat que cal estar ja preparat per a fer front a una nova crisi mitjançant una resposta coordinada global i que Espanya es prepari amb un sistema únic sanitari, plans amb un enfocament multisectorial i delimitar amb claredat la presa de decisions.

En aquest sentit, ha assenyalat que la resposta a aquesta pandèmia «no va començar de zero», ja que es comptava amb l'experiència prèvia dels brots sanitaris dels primers 20 anys del segle XXI, com el SARS-CoV-1 o la salmonel·losi. «Estàvem preparats per a situacions similars, però no per a la magnitud del SARS-CoV-2», ha reconegut.

Simón ha relatat que si fins ara estàvem acostumats a crisi a curt termini i a nivell local o pandèmies que es van aconseguir controlar en les etapes inicials, de la covid hem après que es requereix una resposta global i una gestió a llarg termini perquè «no tractem amb poques persones, sinó amb tota la població, i la població té els seus límits a l'hora de suportar les restriccions».

Així, hem de «pensar a nivell global» i estar «preparats per a la següent pandèmia perquè no sabem quan, però vindrà». No obstant això, ha destacat que ja s'ha interioritzat que les crisis sanitàries «no són una qüestió únicament sanitària», sinó que afecten a totes les àrees i per això requereixen un enfocament multisectorial, encara que la gestió prevalent ha d'acordar-se des del paraigua dels criteris sanitaris. No obstant això, el primer error amb la Covid va ser no «entendre que la salut és responsabilitat de tots i no sols del sanitari».

Així mateix, Simón ha recalcat que afrontar una pandèmia precisa d'informació actualitzada per a readaptar els plans d'actuació—ha explicat com van haver d'aplicar decisions en la primera ona sense saber el nombre de casos reals— i això implica una coordinació i legislacions internacionals per a actuar «ràpid i amb fortalesa».

L'epidemiòleg ha apuntat que al costat de la informació és «clau» també la comunicació, harecalcat que les opinions «no són informacions científiques» i que totes les accions basades en la ciència s'han de revisar la llum d'una nova evidència. En el pla sanitari, la Covid ha revelat, així mateix, que es requereix un sistema sanitari únic i unit —l'atenció primària, que és la porta a la societat; l'atenció hospitalària i la salut pública— i ha lamentat que fins avui no han treballat mà a mà com deurien.

Finalment, ha reclamat un pla nacional que determini en situacions de crisis, encara que hi hagi opinions diferents, «qui ha de prendre les decisions i establir clarament qui està a càrrec de quines» i en aquest sentit ha aplaudit l'aplicació de l'Estat d'Alarma.

«Molts diran que no estàvem preparats i que no ho hem fet bé, però si fa cent anys la grip espanyola de 1918 va causar 50 milions de morts en una població mundial de 1.500 milions, la Covid es calcula que ha provocat 6 milions de decessos en una població de 700.000 milions», ha assenyalat.

Aquestes xifres, ha insistit, demostren que «si que hem après i que estem molt millor preparats», ha resolt.