Els medicaments antivirals podrien reduir la durada dels símptomes de verola del mico
Es propaga generalment per la mossegada d'un animal o per menjar carn cuinada incorrectament
antibiòtics, medicines, medicaments
Un estudi de diversos pacients diagnosticats amb la verola del mico al Regne Unit suggereix que alguns medicaments antivirals podrien reduir la durada dels símptomes i la quantitat de temps que un pacient és contagiós, ha informat aquest dimarts la revista The Lancet Infectious Diseases.
En concret, l'anàlisi es va fer abans del brot actual a Europa i els Estats Units, entre els anys 2018 i 2021, en set pacients amb la malaltia, que van aconseguir recuperar-se després de ser aïllats a hospitals britànics, però els experts han destacat els desafiaments que hi ha per entendre aquesta malaltia.
Els investigadors van observar les respostes dels pacients a dos antivirals diferents -brincidofovir i tecovirimat-, i van trobar que el tecovirimat podria escurçar la durada dels símptomes i reduir el temps de contagi d'un pacient, encara que els experts adverteixen que cal investigar-ne més.
Els casos analitzats representen els primers de transmissió hospitalària i transmissió domiciliària fora d'Àfrica.
L'estudi va trobar poca evidència que brincidofovir tingués un benefici clínic, però va concloure que es justificaria una investigació més gran sobre el potencial de tecovirimat.
Atès que encara no s'han establert estratègies òptimes de control d'infeccions i de tractament per aquesta malaltia, les dades de l'estudi podrien ajudar a entendre millor les característiques clíniques de la malaltia, així com la dinàmica de la transmissió.
«Mentre els responsables de salut pública intenten comprendre què està causant els brots de verola del mico el maig del 2022 a Europa i Amèrica del Nord, que han afectat diversos pacients que no van informar de viatges ni d'un vincle amb un cas conegut anteriorment. El nostre estudi ofereix alguns dels primers coneixements sobre l'ús d'antivirals per al tractament de la verola del mico en humans», va assenyalar Hugh Adler, dels hospitals universitaris de Liverpool, autor principal de l'article.
«Històricament, la verola del mico no s'ha transmès de manera gaire eficient entre les persones i, en general, el risc per a la salut pública és baix», va afegir.
«Amb els viatges internacionals tornant als nivells previs a la pandèmia, els responsables de salut pública i els treballadors de la salut de tot el món han de romandre atents a la possibilitat de nous casos de verola del mico», va assenyalar Nick Price, de l'hospital Guy's & St Thomas, de Londres.
La verola del mico, parent proper del virus de la verola, és una malaltia rara classificada com a malaltia infecciosa per l'Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit.
La verola del mico es propaga a través de la transmissió d'animal a humà, generalment per la mossegada d'un animal o per menjar carn cuinada incorrectament.
Entre éssers humans, la principal via de transmissió, que sol ser infreqüent, és el contacte estret.
Els símptomes de la malaltia poden incloure febre, inflamació dels nòduls limfàtics, mals de cap, cansament muscular i erupcions cutànies a la cara, mans, peus, ulls o genitals.