Sánchez anuncia una reforma de les lleis de secrets i del CNI arran del 'Catalangate'

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dijous tres actuacions del seu executiu en resposta a les demandes dels seus socis per l'escàndol del Catalangate. Es tracta, en primer lloc, de la redacció d'una nova Llei de secrets oficials que arribarà al Congrés durant el pròxim període de sessions –a partir de setembre- i que substituirà la de 1968, vigent fins ara. També una nova Llei del CNI per superar la del 2002 que augmentarà els controls judicials i interns dels serveis secrets en la línia del que demana el PNB, i en tercer lloc la desclassificació de la documentació sobre l'espionatge a líders independentistes, però no de mutu propi, sinó únicament si ho demana l'Audiència Nacional.

Sánchez ha fet aquests anuncis durant la seva compareixença al Congrés a petició d'ERC, Junts i Bildu per retre comptes sobre el coneixement i les mesures que pensa adoptar en resposta al cas d'espionatge a líders i activistes independentistes descobert per Citizen Lab.

Fins ara, fruit d'aquest escàndol, l'executiu es va limitar a oferir una compareixença de la directora del CNI a la comissió de secrets oficials, a redactar un informe per part del Defensor del Poble i –fruit de la descoberta de les escoltes als membres del govern amb el sistema Pegasus- va destituir la directora del CNI, Paz Esteban.

Assegura que «no coneixia» l'espionatge

Sánchez ha volgut justificar que el seu govern situés l'independentisme a la Directiva de Seguretat, recordant que entre 2015 i 2017, amb la DUI, i els «sabotatges» i protestes del 2019 «la crisi va ser forta i va provocar una enorme preocupació sobre la seguretat nacional», però ha assegurat que el govern «no coneixia les decisions operatives dels serveis d'intel·ligència», és a dir, l'espionatge a Pere Aragonès i els líders independentistes.

Reivindica el «diàleg»

En tot cas ha reivindicat els èxits de la via del diàleg. Una estratègia que –ha assegurat- pensa mantenir «perquè creiem que el retrobament entre tots els catalans és necessari». Ha recordat que el seu executiu ha posat en marxa la taula de diàleg i ha promès que treballarà tant com calgui per «tancar d'una vegada per totes l'enfrontament entre catalans» i la pugna «entre les institucions catalanes» i les de l'Estat.

«La meva aposta personal, absoluta i rotunda és reprendre el diàleg amb les institucions catalanes», ha dit abans de reconèixer «la valentia i el coratge pels que hem apostat pel diàleg i el retrobament davant els que volen trencar-ho tot i tornar al 2017».

Posa en dubte Citizen Lab

El president espanyol ha afirmat que malgrat els contactes de líders independentistes amb Rússia i els «dubtes raonables» sobre l'informe de Citizen Lab, el seu govern ha actuat «amb empatia» i «transparència» davant el cas d'espionatge. Ha justificat el cessament de la directora del CNI per «l'error de seguretat» que implica l'espionatge als mòbils del govern espanyol, i ha reivindicat la «transparència» amb què ha actuat el seu govern a l'hora de posar el cas a disposició de la justícia i comunicar-ho als ciutadans.

Desclassificarà documents si ho demana la Justícia

Sánchez ha promès que el seu govern desclassificarà «amb la major celeritat» possible documents secrets sobre l'espionatge als líders independentistes si així ho demana la Justícia. Segons Sánchez, atendrà «qualsevol petició d'informació per part dels jutges per ajudar els afectats que han estat víctimes de la vulneració dels drets fonamentals». Amb tot, ha recordat que l'informe de Citien Lab és un treball «acadèmic» i no «fets provats».

Justifica l'espionatge «legal» del CNI a 18 persones

En tot cas ha recordat que el CNI tenia autorització judicial per espiar les 18 persones de forma legal, per «prevenir, detectar i possibilitar la detecció d'activitats que amenacin o atemptin l'ordre institucional, els interessos dels espanyols i l'ordre constitucional». «El govern va complir amb la tasca de preservar l'ordre constitucional d'acord amb la llei».

Segons Sánchez, si hi ha hagut altres espionatges, els han dut a terme «actors desconeguts», i no els serveis secrets espanyols. El seu govern, ha dit, no ha tolerat «ni tolerarà» cap «abús» als drets de les persones.

Modificació de la Llei de secrets oficials

El president del govern espanyol també ha anunciat una iniciativa per modificar la Llei de secrets oficials durant el pròxim període de sessions. «Substituirà la vigent de 1968», ha dit, perquè «cal que la norma s'adapti als principis democràtics i als estàndards internacionals».

La modificació de la Llei de secrets oficials té com a objectiu retallar els terminis per a la desclassificació de documents. Va en la línia de la petició que el PNB ja va registrar el 2020 i que fins ara l'executiu espanyol s'havia resistit a contemplar. Permetrà que els documents secrets quedin desclassificats als 25 anys, mentre que els documents amb caràcter de reservats podran consultar-se a partir de 10 anys.

Reforma de la Llei del CNI

El president espanyol ha recordat que la Llei del CNI del 2002 ajusta l'actuació dels serveis secrets a la Constitució. «Tenim un sistema perfectament homologable» i «fins i tot més garantista» que la de d'altres països de la UE, ha dit, on «no existeix l'autorització judicial prèvia».

En tot cas, segons Sánchez, calen, ha dit «avanços normatius» per «reforçar» el «paper dels serveis d'intel·ligència» i els «drets dels ciutadans» i «adaptar la situació del CNI» a la «situació política actual».

Es tracta, ha dit, d'afrontar «amb garanties» els canvis tecnològics, i per això cal «reforçar les garanties de control i assegurar el màxim respecte als drets individuals de les persones». Tindrà en compte, ha dit, les recomanacions del Parlament Europeu.

A més, Sánchez ha afirmat que actualitzarà l'estratègia de seguretat per reforçar la defensa davant els ciberatacs hostils i incrementar la col·laboració entre el Centre Criptològic Nacional i el CNI.

La reforma de la Llei del CNI va en la línia de la proposició de Llei que el PNB va presentar el 17 de maig que plantejava que els serveis secrets hagin d'actuar amb un control reforçat. Fins ara per fer escoltes només requereixen l'autorització d'un jutge del Suprem, que des del 2014 és el magistrat Pablo Lucas.

Els nacionalistes bascos proposen que a partir d'ara siguin tres jutges i que qualsevol autorització requereixi unanimitat. També reclamen un segon control judicial en cas que els serveis secrets demanin una pròrroga de les escoltes.

El president del govern espanyol ha obert la porta un cop més a reunir-se amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, tot i que la cita porta setmanes sense concretar-se, suposadament per incompatibilitats en l'agenda de Sánchez.

Sánchez denuncia la «corrupció democràtica» del PP

El president espanyol ha obert la seva compareixença contraposant l'actuació del seu govern a la de l'executiu del PP, de qui ha recordat la trama Kitchen i Gürtel, l'operació Catalunya i altres «accions il·legals i antidemocràtiques» que «expliquen la corrupció democràtica» del PP.

Ha posat com a exemple els àudios de les últimes setmanes del comissari Villarejo, amb converses que fan «vergonya aliena» com les que manté amb l'exnúmero dos del PP, Maria Dolores de Cospedal.

«Com podem estar segurs que aquestes conductes no es tornaran a produir si tenen oportunitat de tornar a fer-ho», s'ha preguntat, abans de recordar que es van fabricar proves il·legals per a la imputació de Jordi Pujol.

Segons Sánchez, són «casos greus» que han tacat institucions com les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, però que «per fortuna no queden impunes». «El govern col·labora amb transparència i rigor amb la Justícia quan ho requereix» perquè aquests actes «no quedin impunes».

Ha recordat que la pròxima setmana es compleixen quatre anys des de la moció de censura per pal·liar el problema de desigualtat que s'havia incrementat per les polítiques «neoliberals» del PP, la retallada de drets socials i una «cascada d'escàndols de corrupció» de governants que «amb una mà retallaven i amb l'altra cobraven en B».

En aquest sentit, ha retret al PP que no hagi acceptat encara els resultats electorals i qualifiqui d'«il·legítim» el seu govern. «Titllar com a il·legítims els suports legítims de representants dels ciutadans són exemples de com la dreta practica aquesta corrupció democràtica» que parteix d'una «visió patrimonialista de les institucions i de la mateixa democràcia».

En aquest sentit, ha recordat que si el nacionalisme català o basc dona suport a un govern de dreta, Espanya funciona, mentre que si ho fa a un govern d'esquerres, aquest govern és qualificat com un «venedor de pàtries». Per contra, segons Sánchez, «l'Espanya progressista pensa que les institucions no pertanyen a ningú en exclusiva», i ara hi ha un govern «incompatible amb la corrupció» i compromès amb la «regeneració democràtica».

Segons Sánchez, el seu govern busca «posar les institucions a l'alçada que mereix la ciutadania» i amb aquest govern «no hi ha permís per crear policies paral·leles i es defensa la Constitució, amb els mètodes que permet la Constitució i sense saltar-se la Constitució».

Per això ha reivindicat la «transparència», la «col·laboració» amb la justícia, i el reforçament dels serveis socials que al seu entendre practica el seu govern. «Hem posat totes les administracions de l'Estat al servei de la Justícia», ha dit.