Troben un mètode per determinar el risc de cada pacient amb diabetis de tipus II

La diabetis de tipus II és una condició per la qual el cos no és capaç de produir prou insulina, una hormona necessària perquè les cèl·lules puguin aprofitar la glucosa que arriba a la sang des del tracte alimentari. És un problema molt lligat a l'estil de vida (i per tant, amb un component prevenible) i que pot tenir complicacions serioses.

El risc, però, no és el mateix per a tots els pacients amb diabetis de tipus II. Així ho conclou un estudi dut a terme per la Universitat de Lund (Suècia), que recolza la noció que els pacients amb aquesta malaltia haurien de ser dividits en subgrups de cara al tractament.

Quatre subgrups de risc

Tal com expliquen els autors del treball a la publicació especialitzada Diabetes Care, els pacients amb diabetis de tipus II mostren una sèrie de diferències epigenètiques (és a dir, en els mecanismes que regulen l'expressió genètica) que s'associen amb diferents nivells de risc de desenvolupar algunes complicacions greus comunes de la malaltia, com ara ictus, infart o malaltia renal.

Concretament, els pacients poden ser dividits en quatre subgrups diferents sobre la base d'aquestes diferències epigenètiques; d'aquesta manera, els seus perfils actuen com a marcadors del risc de cara a la personalització del tractament.

Per arribar a aquesta troballa, els investigadors van reclutar una cohort de 533 pacients de diabetis de tipus II, i van mesurar les metilacions de l'ADN (uns processos químics pels quals unes molècules anomenades grups de metil s'uneixen a l'ADN, alterant-ne la funció) sanguini a 800.000 llocs del genoma. Per aquest mètode, van trobar que els quatre subgrups diferien a les metilacions en 4.465 llocs.

Majors causes de mortalitat

Dos dels subgrups elaborats sobre la base d'aquestes diferències van mostrar més risc d'algunes de les complicacions greus més freqüentment associades amb la patologia. Específicament, tenien més probabilitats de patir un infart, un ictus o una malaltia renal.

Personalitzar el tractament per centrar-se en aquests riscos és especialment rellevant, ja que, d'una banda, l'ictus i l'infart són les causes més grans de mortalitat entre aquests pacients i, de l'altra, la malaltia renal s'associa amb un elevat patiment per al pacient i un gran cost sanitari. Elaborar un perfil precís del risc de cada pacient podria, així, permetre centrar els esforços preventius per evitar aquests desenllaços.