Condemnen un metge madrileny que no va fer un TAC a un pacient que va acabar morint

Un jutjat madrileny ha condemnat a un metge per homicidi imprudent, en la modalitat de menys greu, perquè en 2007 no va fer un TAC per a valorar la gravetat d'un pacient que va acabar morint. El condemna a una multa de 360 euros i a una indemnització de 115.000 euros, donada la dilatació del procés.

L'associació el Defensor del Pacient ha difós aquest dilluns la sentència, avançada pel diari El Mundo, en la qual el Jutjat penal número 11 de Madrid condemna al facultatiu per la seva actuació fa quinze anys, concretament el 3 de desembre de 2007, quan el pacient, de 61 anys, va ser traslladat en ambulància a l'hospital Sanitas de la Moraleja.

Havia caigut dos dies abans, colpejant-se el cap, i presentava pèrdua de coneixement, tremolors, febre i relaxació d'esfínters, i el metge que el va atendre en Urgències no li va fer un TAC cranial per a valorar la possible gravetat del seu estat, segons explica l'associació.

Al matí següent, en canviar de torn, un altre facultatiu va comprovar que tenia un trastorn de consciència Glasgow 8 i si va sol·licitar aquesta prova urgentment, que va donar com a resultat un hematoma en la part dreta del crani i després del qual se'l va intubar i es va decidir traslladar-lo a un altre hospital, la qual cosa es va fer diverses hores després.

En arribar al segon hospital estava en mort cerebral i va morir aquella tarda.

La família va interposar accions legals a través del lletrat Carlos Sardinero, de l'associació Defensor del Pacient, i ara, després d'unes dilacions indegudes en el procés, que s'ha prolongat gairebé quinze anys, la sentència condemna al facultatiu per un delicte d'homicidi per imprudència professional menys greu a una multa de 360 euros i a una indemnització a la família de més de 115.000 euros.

La sentència considera acreditat que l'acusat «va incórrer en negligència professional, al no actuar amb la diligència i cura que precisava el pacient, no va realitzar una amamnesis adequada, no va pautar un tractament adequat als símptomes que presentava, i no va sol·licitar la prova mèdica necessària en relació a l'estat del pacient (…) en col·lació als antecedents del pacient».

Subratlla que ho va fer «no vetllant i cuidant al pacient», que va morir l'endemà.

«És un fet indubtable que l'acusat no va realitzar cap prova per a diagnosticar i pautar el tractament adequat, d'acord amb la Lex Artis, limitant-se a realitzar-li una exploració física, bastant simple, i una analítica», afegeix.

Sobre l'argument esgrimit per l'acusat, que va exposar que no pot saber-se si el pacient hagués mort igualment havent-li practicat el TAC, el magistrat insisteix que el metge «va ometre, qualsevol tipus de tractament adequat al pacient, sent imprescindible la realització d'aquest TAC».

«Resulta paradoxal, que se sostingui que no es pot saber si l'hematoma era operable o no en el moment de l'ingrés, quan precisament, la negligència de l'acusat, va consistir entre altres factors, en la no realització de proves, el TAC, que hauria estat determinant», afegeix.

La sentència absol a l'hospital, ja que entén que no té «cap responsabilitat» perquè va ser una «acció personal de l'acusat» el no actuar diligentment.