Aconsegueixen transplantar amb èxit un fetge conservat tres dies fora del cos

Un trasplantament de fetge requereix que aquest no passi més de dotze hores fora del cos, una trava que podria acabar gràcies a una nova tecnologia que permet conservar-lo, almenys tres dies, com s'ha demostrat amb un pacient que continua sa un any després de rebre l'òrgan.

A més, el fetge usat hauria estat descartat en un procediment tradicional, però va ser tractat. Una tecnologia que encara requereix de més assajos abans de pensar en el seu ús habitual, però que obre una finestra per a «augmentar el nombre d'òrgans trasplantables, així com reduir les llistes d'espera i, sobretot, salvar moltes vides».

Així ho explica a Efe una de les signants de la investigació que publica avui Nature Biotechnology Lucía Bautista Borrego, de l'Hospital Universitari de Zuric.

Cada vegada és major la diferència entre la demanda de trasplantaments de fetge i el número dels disponibles, a més com la pràctica clínica consisteix a emmagatzemar-los durant no més de 12 hores en gel, el nombre d'òrgans és limitat.

L'equip encapçalat per Pierre-Alain Clavien, de l'Hospital Universitari de Zuric, va aconseguir conservar durant tres dies el fetge fora del cos gràcies a una màquina que realitza una tècnica coneguda com a perfusió normomètrica ex situ.

La tècnica consisteix a perfundir òrgans dins d'un rang de temperatures considerades fisiològiques (de 34 a 37 graus), amb el que la seva funcions metabòliques estan actives, i no «en repòs», com ocorre amb la perfusió hipotèrmica (a baixes temperatures), explica Baptista.

L'equip usa per a això sang humana de banc de sang, que «fa la perfusió encara més fisiològica, o semblant a com ocorre in vivo».

El que «fa especial» la tècnica de l'equip és l'ús d'una maquina desenvolupada amb enginyers de l'Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH) que permet monitorar i controlar nombrosos paràmetres de funcionalitat. «Amb això -destaca Baptista- hem aconseguit mantenir els fetges en bones condicions per diversos dies».

Una vegada trasplantat, al maig de 2021, el fetge va funcionar amb normalitat, amb «una lesió mínima» en tornar el flux als vasos sanguinis interns, escriuen els autors.

El pacient només va requerir un règim inmunosupresor bàsic durant les primeres sis setmanes i «va recuperar ràpidament la qualitat de vida, sense cap signe de mal hepàtic, com el rebuig o la lesió dels conductes biliars, que continuen estant sans un any després de l'operació», agrega l'estudi.

El receptor de l'òrgan va ser un home de 62 anys que patia de cirrosi avançada, hipertensió portal greu i carcinoma hepatocel·lular (CHC) múltiple i recurrent, qui va ser informat de la tècnica a la qual l'òrgan anava a ser sotmès.

El fetge no era vàlid per al seu trasplantament en un procediment habitual i va ser rebutjat per altres centres, perquè venia d'una pacient amb sépsis i tenia una tumor que en aquest moment no se sabia si era benigne, la qual cosa es va determinar després. Aquella dona de 29 anys havia estat sotmesa, al seu torn, a un multitrasplantament de fetge, melsa i intestí.

«De no haver-lo usat nosaltres, el fetge hauria acabat en les escombraries. Aquest és, en efecte, el propòsit del nostre projecte -va destacar Baptista-: poder usar òrgans que es poden avaluar i fins i tot reconstituir per a trasplantar, reduint llistes d'espera i salvant vides».

Mantenir el fetge fora del cos va donar l'opció d'avaluar-lo i tractar-lo. Una dels «avantatges evidents» de la perfusió ex situ radica en el fet que es poden usar fàrmacs a dosis mes elevades, al no produir efectes secundaris en altres òrgans, per exemple «en casos de multiinfecció, que era aquest cas».

Baptista posa l'accent que les opcions terapèutiques «són infinites, cada patologia específica, en teoria, podria ser tractada ex situ amb un tractament especialitzat per a cada òrgan perfundit».

En aquest primer trasplantament, el fetge es va mantenir fora del cos tres dies, perquè «el pacient el necessitava i el va rebre tan aviat» com la seva funcionalitat es va restablir, però en assajos de laboratori l'equip ha pogut perfundir òrgans fins a dotze dies.

La investigadora espanyola agrega que qualsevol òrgan que es perfon per diverses hores és susceptible de poder fer-ho durant períodes més llargs: el cor, el ronyó o el pulmó. Aquesta tècnica ha d'estar adequada a les necessitats de cada òrgan, que «d'aquesta manera poden ser rescatats per al trasplantament».

Perquè aquesta tecnologia estigui completament integrada en la practica clínica són necessaris «assajos clínics que demostrin la seva seguretat usant òrgans no descartats, aquells que sí que es poden trasplantar». Això requereix «uns anys a poder ser possible, però estem en això», conclou.