Descobreixen que un medicament per la diabetis reverteix l'envelliment dels vasos sanguinis
Experts dels Estats Units ho han demostrat en un experiment amb ratolins
Un medicament contra la diabetis serveix també per baixar pes
Un medicament indicat per a reduir els nivells de sucre en sang en adults amb diabetis de tipus II actualment en ús podria tenir un altre inesperat avantatge: sembla ser que redueix la disfunció dels vasos sanguinis pels efectes de l'envelliment. Es tracta de la empagliflozina, pertanyent al grup dels inhibidors del cotransportador de sodi glucosa 2.
Tal com exposa un article elaborat per autors de l'Escola de Medicina de la Universitat de Missouri (els Estats Units) i publicat en la revista científica GeroScience, en comparar la funció dels vasos sanguinis en adults de dues edats molt diferents (un grup d'al voltant de 25 anys i un altre d'al voltant de 61), s'observa que els segons mostren un pitjor rendiment de l'endoteli (el revestiment interior dels vasos sanguinis) i més rigidesa.
Aquests trets es relacionen directament amb una major incidència de malalties cardiovasculars, que són actualment la principal causa de mort en el món.
Coneixent aquests fets, els investigadors van decidir replicar aquestes condicions en models animals (concretament, ratolins) per a poder provar en ells els efectes de la empagliflozina i després van alimentar a un grup d'ells amb el medicament durant sis setmanes.
Passat aquest termini, els ratolins que havien rebut el fàrmac havien millorat en els indicadors abans esmentats, mentre que els que no l'havien rebut continuaven amb valors similars als que marcaven a l'inici de l'experiment.
Els autors assenyalen que, en tot cas, la millor eina per a minimitzar l'impacte de les malalties cardiovasculars és la prevenció a través dels factors de risc modificables (l'exercici físic, l'alimentació, l'ús de tabac i alcohol...). Aquesta estratègia, específicament, aconsegueix minimitzar els efectes de l'envelliment en els vasos sanguinis, com la rigidesa dels vasos sanguinis o la funció endotelial.
No obstant això, per a les persones més majors o amb determinades condicions menys dependents d'aquesta mena de factors de risc, l'actuació sobre l'estil de vida pot no ser suficient. És a aquests pacients als quals podria beneficiar aquest ús de la empagliflozina.
Encara que l'experiment ara com ara només s'ha dut a terme sobre animals (i, per tant, els seus resultats no poden considerar-se encara extensibles als humans), el fet que la empagliflozina sigui un fàrmac ja aprovat per a ús clínic pot accelerar els tràmits de manera important, amb el que el dia en què millori la salut cardiovascular de les persones més majors podria no ser tan llunyà.