Els experts no descarten ara que la verola del mico es transmeti per via sexual

El fòrum d'experts promogut aquesta setmana per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a analitzar respostes a l'actual brot de verola del mico va finalitzar avui amb més preguntes que respostes, i fins i tot noves hipòtesis que remenen que la malaltia pugui transmetre's per via sexual.

Encara que en les últimes setmanes l'OMS ha insistit que la verola del mico es transmet per contacte físic pròxim, no necessàriament sexual, experts participants en la reunió virtual de dos dies van subratllar que han de realitzar-se més anàlisis en laboratori.

És necessari, segons ells, analitzar mostres de semen a la recerca del virus causant de la malaltia, o investigar per què en països endèmics com Nigèria aquesta verola menys greu que la convencional és especialment prevalent en homes i no en dones.

OBLIDADA QUAN ATACAVA A ÀFRICA

Una conclusió que sí que es va extreure en els dos dies de debats va ser el fet que la verola del mico ha estat una malaltia oblidada durant les quatre dècades en les quals ha estat endèmica a Àfrica occidental i central, i només se li ha parat esment quan s'ha declarat un brot en nacions desenvolupades com les europees.

L'actual brot en països no endèmics totalitza almenys 643 casos (190 al Regne Unit, 142 a Espanya i 119 a Portugal), mentre que als països d'Àfrica on si era prevalent enguany s'han detectat 1.405 contagis (1.264 d'ells a la República Democràtica del Congo) i 66 morts.

Els experts van subratllar la necessitat d'investigar en profunditat l'origen animal del virus, ja que s'apunta a rosegadors i no a micos com a principals transmissors, però hi ha milers d'espècies d'aquests animals a les regions endèmiques.

Metges africans de les zones amb freqüents casos van explicar que els nens són allí els més afectats per aquesta malaltia, concentrant a vegades gairebé un 90% dels casos, i van apuntar la possibilitat que ho contreguin en caceres rurals de petits animals.

A la República Democràtica del Congo, per exemple, un 72% dels contagis confirmats es van atribuir a contactes amb rosegadors, i només un 28% per transmissió entre humans.

POCS CASOS, PERÒ SIGNES INQUIETANTS

Encara que en les reunions es va insistir que la verola del mico «és un brot, no una pandèmia» va haver-hi conclusions preocupants sobre la seva epidemiologia, com que la malaltia possiblement és transmissible de la mare embarassada al fetus, o que en països amb xarxes sanitàries poc desenvolupades aconsegueix una letalitat de fins al 7,5%.

La seva extensió a zones no endèmiques «mostra un món cada vegada més interconnectat», va alertar la investigadora Helen Rees, moderadora del fòrum, mentre que l'epidemiòloga colombiana Ana María Hainaut, del Pla de Diagnòstics i Vacunes de l'OMS, va considerar que la resposta a la verola del mico ha de servir per a mesurar la capacitat sanitària internacional davant emergències sanitàries postcovid.

Els experts van subratllar a l'inici del fòrum que malgrat l'inusual d'aquest brot és «encara controlable», i van ressaltar que la comunitat mèdica ha de centrar-se en continuar detectant casos, analitzar possibles cadenes de transmissió i protegir els treballadors sanitaris.

Per a aquesta protecció podrien servir les vacunes contra la verola convencional, una malaltia més greu però que va ser erradicada en el planeta fa 40 anys, per la qual cosa la vacunació contra aquesta malaltia es va interrompre fa dècades i moltes generacions més joves no estan immunitzades.

Totes dues veroles són causades per virus de la mateixa família (orthopoxvirus) i es calcula que la vacuna contra la verola convencional té una eficàcia del 85% contra la del mico, encara que és possible que aquest percentatge hagi baixat a causa del llarg temps en la qual la majoria de les persones van ser inoculades fa dècades.

NO A UNA VACUNACIÓ MASSIVA

Els experts van coincidir que encara no ha de considerar-se una vacunació massiva de tota la població d'un país afectat contra la verola del mico, una cosa que l'OMS també ha defensat en les últimes setmanes.

La malaltia generalment dura entre dues i quatre setmanes, i sol començar amb febre, maldecaps, fatiga o picors, per a acabar derivant en erupcions cutànies que generalment comencen en la cara però poden estendre's a altres parts del cos.

En la reunió d'experts es va subratllar que en casos més greus el nombre d'erupcions pot superar el quart de miler, i es va advertir que si aquestes s'estenen als ulls poden provocar ceguesa.

Com a mesures preventives, l'OMS recomana evitar el contacte físic amb infectats, portar màscara en estar en contacte amb ells o amb la seva roba, i netejar i desinfectar superfícies possiblement contaminades.