El Consell de Garanties Estatutàries avala la llei del català pactada per ERC, Junts, PSC i ECP

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat la llei del català pactada per ERC, Junts, PSC i comuns. A les conclusions del dictamen l'òrgan constata que la norma no vulnera ni la Constitució ni l'Estatut en l'omissió del castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament ni tampoc en no establir percentatges de català i castellà a l'escola, que consideren una decisió «política». De fet, apunten que amb la nova llei es dóna «un ús més ampli» al castellà a l'escola. Vox, Cs i PPC van registrar una sol·licitud perquè el CGE es pronunciés sobre la llei. Aquesta maniobra va paralitzar l'aprovació de la norma a l'espera del dictamen. Un cop avalada, la llei es votarà aquest dimecres al ple.

«Ús més ampli» del castellà

Sobre l'acusació de Vox, Cs i PPC per l'omissió del castellà com a llengua vehicular, el CGE considera que la nova llei estableix «un ús més ampli» del castellà al sistema educatiu en comparació amb la Llei d'educació de Catalunya i la Llei de política lingüística. En aquesta línia, assenyalen que a la nova norma es recull «explícitament» l'ús «curricular i educatiu» del castellà, fet que implica «reconèixer la possibilitat que s'estengui sobre tot el conjunt d'elements que integren el sistema educatiu».

Per tant, segons el CGE el fet que es declari el castellà d'ús curricular i educatiu implica que no queda exclòs del sistema educatiu, mentre que també «se li reconeix un ús que és obvi que va més enllà de la seva utilització només en la impartició d'aquesta llengua com a matèria, assignatura o àrea». Remarquen que a la llei es preveu un tractament lingüístic «global» que té en compte el conjunt d'activitats educatives, i asseguren que la llei «compleix sobradament» les condicions del TC en relació a l'ús de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari.

A banda, remarquen que mai, a excepció del període en què la LOMCE va estar vigent, s'ha declarat el castellà com a llengua vehicular a la legislació espanyola, i apunten que per tant «no es pot retreure que no ho faci la legislació catalana». «I encara menys si de la proposició de llei es desprès que es respecta plenament el marc constitucional i estatutari», insisteixen.

També subratllen que la Constitució no estableix un dret d'opció lingüística segons el que els pares dels alumnes puguin escollir la llengua de l'ensenyament i fan referència a diverses sentències del TC en aquesta línia, i exposen que la sentència del 1994 estableix que «el contingut del deure constitucional del coneixement del castellà no pot generar un pretès dret a rebre l'ensenyament única i exclusivament en castellà».

Els percentatges, una decisió «política»

El CGE també es pronuncia sobre la qüestió del percentatge de castellà. Sobre la sentència del TSJC que obliga a aplicar el 25%, recorden que el contingut de les resolucions dels tribunals ordinaris «no constitueix cap paràmetre per valorar la constitucionalitat ni l'estatutarietat de les lleis». «La regla del mínim del 25% d'ús vehicular per a cada una de les llengües oficials no es converteix en paràmetre de constitucionalitat ni d'estatutarietat que vinculi el legislador i que per tant l'obligui a respectar-la», apunten.

D'altra banda, remarquen que aquest percentatge no està fixat en cap article de la Constitució. «És fàcilment constatable que ni la Constitució, ni l'Estatut d'autonomia, ni la legislació bàsica de l'Estat, ni la legislació catalana, ni tampoc el TC en les múltiples ocasions en què ha interpretat totes aquestes normes han establert en cap moment aquesta regla, i ni tan sols cap altra de similar per la qual es fixin percentatges concrets de distribució de l'ús de les llengües oficials en l'ensenyament», sentencien. En aquesta línia, asseguren que «difícilment es pot sostenir» que l'aplicació del 25% «és una regla que deriva directament de la Constitució».

L'ens argumenta que la decisió d'aplicar percentatges és una opció política educativa «legítima» però remarquen que no és l'única. Per tant, subratllen que és una opció «de naturalesa essencialment política» que per tant correspon al legislador. «Entendre el contrari conduiria a atribuir als tribunals una facultat de decisió política que ultrapassa la funció jurisdiccional que els atorga la Constitució», exposen.

A banda, remarquen que la nova llei estableix un sistema flexible segons el que cada centre concretarà el model en el seu projecte lingüístic en funció de les circumstàncies pròpies. Subratllen que aquesta remissió és possible perquè no existeix cap reserva de llei sobre aquesta matèria. També remarquen que no és «una remissió en blanc» als projectes lingüístics, sinó que el Departament «pot controlar-los per verificar el compliment de la normativa».

Petició de dictamen

Vox, Cs i el PPC van registrar una sol·licitud de dictamen al CGE perquè determinés si la norma contradiu la Constitució i l'Estatut. Amb aquest moviment, la tramitació de la llei es va paralitzar i no es va poder aprovar al ple com estava previst, a l'espera del dictamen. El CGE tenia, set dies hàbils per dictaminar sobre la qüestió, termini que ha exhaurit. Dies després de presentar la sol·licitud per al dictamen sobre la llei els tres grups van demanar també que el CGE es pronunciés sobre el decret aprovat pel Govern sobre el català, que de moment està pendent de dictamen.

Un cop avalada a la legalitat de la llei, està previst que el ple del Parlament la voti aquest dimecres. Previsiblement s'aprovarà, ja que el PSC, ERC, Junts i comuns subscriuen la proposta, que van tancar després de mesos de negociacions.