El Parlament aprova la llei del català per respondre la sentència del 25%

El Parlament ha aprovat la llei del català a l'escola per respondre la sentència del TSJC que fixa un 25% en castellà. Ho ha fet amb els vots a favor d'ERC, Junts, PSC i ECP, mentre que la resta de grups parlamentaris hi han votat en contra i el diputat de Junts Francesc Ten s'hi ha abstingut. La proposició de llei estableix que el castellà és «curricular» i es refereix al català a l'escola com a llengua «vehicular». L'aprovació al ple del Parlament arriba després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que ha avalat la norma amb l'argument que «s'amplia l'ús del castellà» a l'escola. De fet, la llei s'havia d'aprovar en l'anterior ple de la cambra però els partits de la dreta ho van aturar en recórrer a l'òrgan consultiu.

El projecte de llei aprovat també estableix que l'ús de les llengües s'ha de determinar «exclusivament amb criteris pedagògics i de forma singularitzada» per a cada centre educatiu. I, en aquest sentit, assenyala que s'ha de decidir d'acord amb el projecte lingüístic de cada centre tenint en compte la situació sociolingüística.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat la paraula per defensar que la llei «representa un acord de país» que és «obert» i vol sumar els que avui no hi són en la votació. I ha reivindicat que el Parlament no dimiteix de legislar. «Avui decidim perquè les lleis les aprovi aquest Parlament i no cap altra instància», ha afegit. Per a Aragonès, la llei aprovada situa el català com a «eix vertebrador» de l'escola catalana davant les «amenaces» dels darrers anys i ha fet un agraïment explícit al cap de l'oposició i líder del PSC, Salvador Illa.

Per la seva banda, Illa ha coincidit amb Aragonès que el consens d'avui «ha de ser obert» i, en aquest sentit, s'ha compromès a eixamplar el suport a altres formacions. Segons ha dit, la llei aprovada no hauria de ser un punt d'arribada sinó un «punt de sortida». I també ha volgut destacar que, per al PSC, «defensar el català no és atacar el castellà».

Al seu torn, Esther Niubó (PSC-Units) ha assegurat que la nova llei incrementarà la presència del castellà a l'escola. Sobre el decret del Govern, la dirigent socialista ha lamentat que l'expressió «ús curricular» del castellà hagi «desaparegut» del text. Així mateix, ha advertit el PPC que l'agenda de l'extrema dreta -en referència a Vox- els està «contaminant» cada vegada més.

El diputat de Junts Francesc Ten ha subratllat que la llei i el decret han de ser «aval legal» perquè ni una família unilateralment ni tampoc «ingerències judicials» puguin fer «res» que no estigui «en consonància» amb el projecte lingüístic d'un centre. Ten ha explicat que ell s'absté en la votació com a «gest simbòlic» cap a Salvador Ribot, que fa 13 dies que està en vaga de fam. El diputat també ha «estès la mà» a la CUP per altres acords sobre la llengua.

La diputada d'ERC Mònica Palacín ha celebrat que s'hagi recuperat el consens «que la llengua, el país i l'escola es mereix» i ha reivindicat que el 80% dels diputats aproven la nova llei. La diputada ha admès que el consens «ha perillat de forma pública» però ha posat l'èmfasi en haver-lo recuperat. Tot i que la CUP s'ha desmarcat de la llei pactada entre ERC, Junts, PSC i comuns, Palacín ha convidat els anticapitalistes a sumar-se al decret del Govern sobre el català a l'escola. «Deixem els docents en pau i protegim-los perquè puguin fer la seva feina. Avui el marc aprovem un marc regulador perquè no tornin a regular els jutges», ha afegit.

Per la seva banda, la presidenta dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha demanat als partits de la dreta que deixin de mentir i de dividir. I, en aquest sentit, ha reivindicat que el castellà és «la llengua de tots i totes i no només de l'extrema dreta i de l'espanyolisme».

La diputada dels comuns Jessica González ha defensat que seran els centres els que posaran en pràctica la «flexibilitat» de la immersió que, segons ha dit, avui es «blinda» amb l'aprovació de la llei. També ha negat que amb la nova norma s'introdueixi el castellà a les aules en detriment del català. «El que estem fent és donar totes les eines possibles als docents perquè adaptin els usos lingüístics a la realitat i protegir-los dels embats constants», ha insistit. La diputada també ha carregat contra les «mentides i falsedats» sobre el que passa a les aules. «La comunitat educativa ha dit prou i nosaltres també diem prou», ha conclòs.

El 'no' de la CUP

Al seu torn, el diputat de la CUP Carles Riera ha preguntat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i al conseller d'Educació, Josep González-Cambray, si enviaran «instruccions clares i precises» signades per ells a les 50 escoles que ja apliquen el 25% de castellà, perquè ho deixin de fer. Segons Riera, «curricular és sinònim de vehicular» i la llei «obre la porta a l'ús del castellà més enllà de l'aprenentatge de l'idioma». «Per això el CGE diu que ho han fet molt bé. Avui obren la porta al bilingüisme de l'escola catalana», ha lamentat.

La dreta portarà la llei al TC

El portaveu parlamentari de Vox, Joan Garriga, ha assegurat que al seu grup «no li agrada» presentar querelles, però que ho faran contra qui hagi incomplert la sentència del TSJC per desobediència. A més, ha recordat que Vox també portarà la llei «tramposa» al TC: «Servim la ciutadania presentant querelles i, si cal, asseure'ls al banc dels acusats, i empresonant-los». I el president de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, ha assenyalat que avui s'evidencia un «nou capítol de traïció» del PSC cap al conjunt dels catalans. Segons ha dit, els socialistes es van presentar a les eleccions com a alternativa als separatistes i l'acord pel català suposa un «insult» a les classes treballadores.

El president de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha acusat socialistes i comuns de pactar amb el «separatisme més radical hispanòfob». «Tota la reforma indigna és un monument a la hipocresia del PSC i En Comú Podem de «trair» la Constitució. I ha fet una comparació amb l'actuació de la dictadura de Franco. «Franco va fer un flac favor al castellà esmicolant el català. I ara fan un flac favor al català imposant-lo il·legalment i intentant eradicar el castellà a les institucions», ha afegit.

I el president del PPC, Alejandro Fernández, ha avisat als partits independentistes que «mataran el català de tan estimar-lo». «Vulnerant drets o incomplint la llei, així no milloraran l'ús social del català. En lloc de cohesió, tindran divisió. I en lloc de promoció positiva, tindran rebuig entre els joves per les imposicions. En lloc d'una llengua per a tothom, tindran una llengua només d'independentistes i per a independentistes», ha assegurat. Així mateix ha lamentat que avui es doni un pas més cap al «desastrós camí» de la mà del PSC.

El decret del Govern

Paral·lelament, el Govern ha aprovat un decret llei per fer front a la sentència del TSJC que s'oposa obertament a fixar percentatges a l'escola, tal com ha fet el tribunal. A més, diu que el Departament d'Educació assumeix la responsabilitat «legal» dels projectes lingüístics dels centres. Vox, Cs i PPC també han portat el decret al CGE però, en aquest cas, està en vigor des que es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Quan el CGE emeti dictamen el ple del Parlament podrà votar-ne la convalidació. El PSC, que forma part de l'acord de la llei, s'ha desmarcat del decret i ja ha anunciat que hi votarà en contra. Així doncs, el decret del Govern tirarà endavant gràcies als vots dels comuns.