Els homes pateixen més danys renals per diferències en l'activació de gens
La isquèmia o la falta de sang és la causa més freqüent d'aquest tipus de lesió
Investiguen un treballador de l'Hospital Vall d'Hebron per robar 8.000 cànules de plata
Investigadors de l'Hospital Vall d'Hebron han comprovat en models animals que l'activació de gens i els processos moleculars són diferents entre sexes en els casos de dany renal agut, fet que explicaria perquè aquesta malaltia és habitualment més severa en homes.
La lesió renal aguda es caracteritza per un descens ràpid de la funció del ronyó amb una alta taxa de mortalitat i progressió cap a la malaltia renal terminal que requereix diàlisi i trasplantament.
La isquèmia o la falta de sang és la causa més freqüent d'aquest tipus de lesió, que mostra diferències per sexe: per cada dues dones hi ha tres homes que progressen cap a malaltia renal crònica i terminal.
A més, estudis clínics han demostrat que els barons tenen el doble de mortalitat que les dones.
Per entendre quins són els processos moleculars d'aquest tipus de dany i les diferències entre sexes, el grup de Fisiopatologia Renal de Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha liderat un estudi per analitzar els marcadors bioquímics, lesions de teixit i canvis moleculars que es produeixen en aquest procés, una investigació els resultats de la qual publica aquest dimecres la revista Scientific Reports.
Els investigadors han generat un model de porcs femelles i mascles amb dany renal per isquèmia/reperfusió (manca de sang i posterior restabliment del flux) i regeneració de l'òrgan per estudiar les diferències entre sexes en l'activació de gens i processos moleculars.
Si bé els resultats del treball no van mostrar diferències entre ambdós sexes als nivells de dos marcadors de funció renal (nitrogen ureic en sang i creatitina sèrica), sí que es va observar que les femelles presentaven infiltrats de cèl·lules del sistema immunitari més alts en estat basal -previ a l'inici de la malaltia- i durant la regeneració, mentre que els mascles mostraven més mal als túbuls renals per la lesió.
Les anàlisis de les biòpsies renals van revelar diferències entre els moments de la lesió i reparació renal en cada sexe i també entre mascles i femelles al mateix punt d'estudi en relació amb la regulació de gens.
Segons la cap del grup de Fisiopatologia Renal del VHIR, Anna Meseguer, «alguns d'aquests canvis, que es van confirmar posteriorment en mostres humanes, semblen estar relacionats amb la producció d'hormones sexuals masculines», que jugarien així un paper rellevant en l'evolució de la malaltia.
En general, aquest estudi constitueix una extensa caracterització de les diferències en l'expressió gènica en els diferents moments del procés d'isquèmia/reperfusió del ronyó i la regeneració posterior i entre els dos sexes.
«Els resultats ofereixen dades amb gran valor translacional que podrien ajudar a dissenyar estratègies específiques per promoure la regeneració renal en funció del sexe», ha destacat el primer autor de l'estudi, Stéphane Nemours.