Societat
Hisenda investiga el rei emèrit per despeses en caceres després d'abdicar el 2014
Li demana que acrediti l'origen dels fons amb què es van sufragar els vols i la resta de despeses de les sortides
rei emèrit Joan Carles I
L'Agència Tributària investiga el rei emèrit Joan Carles I per les caceres a les quals va ser convidat després de la seva abdicació el 2014 per això li ha requerit que justifiqui qui va pagar els vols i les despeses derivades de les munteries a les quals va acudir, segons publica El Mundo.
El Departament d'Inspecció Financera i Tributària d'Hisenda ha enviat a Joan Carles I diverses sol·licituds d'informació durant el darrer any, algunes recentment, afegeix el diari.
Li demana que acrediti l'origen dels fons amb què es van sufragar els vols i la resta de despeses derivades de les jornades cinegètiques a les quals va ser convidat entre el 2014 i el 2018, és a dir, quan ja no era cap de l'Estat i per tant no estava protegit per la inviolabilitat que portava aparellada el càrrec.
Hisenda manté encara oberta contra el rei emèrit una inspecció tributària per la via administrativa malgrat les regularitzacions voluntàries que va fer Joan Carles I per evitar la comissió de delictes fiscals pels viatges sufragats per la Fundació Zagatka i que van motivar l'arxiu de les diligències obertes per la Fiscalia del Tribunal Suprem.
Les operacions que reclama el fisc no van ser regularitzades per Joan Carles I i l'Agència Tributària persegueix conèixer si el rei emèrit va tenir un increment de patrimoni no justificat davant del fisc des que va abdicar com a rei.
En el marc d'aquest procediment no només s'exigeix la justificació de les despeses de les munteries i caceres, sinó també d'alguns regals de menor import que va rebre a títol particular, alguns obsequis simbòlics realitzats per empresaris propers a Joan Carles I.
Els assessors jurídics de Joan Carles I han anat contestant periòdicament tots els requeriments cursats per la Inspecció d'Hisenda, els imports dels quals no augmenten fins ara a quanties que superin en conjunt el llindar de 120.000 euros anuals a partir del qual està tipificat el delicte contra la Hisenda Pública al Codi Penal.