Aquestes són les malalties que tenen símptomes que les confonen amb l'Alzheimer

L'alzheimer és una malaltia que planteja reptes únics per als metges a tots els nivells. Un d'ells és el diagnòstic, ja que hi ha diverses afeccions que poden provocar símptomes similars als de l'alzheimer.

Sobre aquesta qüestió va reflexionar el doctor Enrique Arrieta, metge de família del centre de salut Segòvia Rural, en el marc del simposi pel XXX aniversari de la Fundació Alzheimer Espanya celebrat en l'Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Madrid.

En la seva ponència, Arrieta va exposar que, a pesar que en els últims anys s'han produït grans avanços entorn del descobriment de biomarcadors (paràmetres biològics mesurables que ens indiquen amb certesa un determinat procés en un organisme), el primer pas en el diagnòstic de l'alzheimer continua sent el diagnòstic diferencial, la qual cosa suposa una dificultat des de la mateixa atenció primària.

Això implica realitzar una sèrie de test neurològics, psicològics i físics per a establir el conjunt dels símptomes (que va detallar en la ponència) i posteriorment descartar altres patologies que els puguin estar causant. I és que, com va assenyalar Arrieta, hi ha diverses malalties que poden provocar quadres similars.

Per exemple, va explicar, és necessari verificar que el pacient no pateixi malalties com a danys derivats d'accidents cardiovasculars passats, malaltia de Parkinson, dèficit de vitamina B12 o uns certs trastorns endocrinològics com els trastorns tiroidals o tumors cerebrals.

Fins i tot, en les persones majors hi ha una malaltia particularment comuna que pot simular un quadre d'alzheimer: el trastorn depressiu major. I és que efectivament, com va assenyalar Arreta, en persones majors la depressió pot manifestar-se amb signes com a problemes de memòria, canvis en els hàbits vitals, lentitud, problemes de coordinació, hostilitat...

De fet, alguns dels test cognitius que s'empren per a orientar el diagnòstic (encara que no s'empren de manera aïllada) poden donar fals positiu en persones analfabetes.

Per això, és especialment important que els familiars i persones pròximes observin i es fixin en els símptomes que mostra la persona major, per a orientar tan bé com sigui possible al metge en l'atenció primària: «No es tracta de fer molts test; es tracta de fer el test adequat, triar el que serà més útil per a cada tipus de pacient».