El Suprem dictamina que piratejar el futbol als bares es castiga amb multes, no amb presó

El Suprem ha establert que els bars que pirategen la retransmissió de partits de futbol incorren en un delicte lleu al mercat castigat amb multa, però no contra la propietat intel·lectual, que comporta pena de presó, perquè el futbol no és una «obra o prestació literària, artística o científica», com exigeix el Codi Penal.

La Sala penal ha dictat una sentència, la part dispositiva de la qual va ser avançada el passat 31 de maig, que rebutja el recurs de la Fiscalia, al qual es va adherir la Lliga Nacional de Futbol Professional, contra una sentència de l'Audiència Provincial de València que va ratificar al seu torn la d'un jutjat penal de València.

Aquest jutjat va condemnar a pagar 720 euros de multa per un delicte lleu relatiu al mercat a l'amo de tres bars on havia retransmès partits de futbol els drets d'explotació del qual ostentava en exclusiva la Lliga, sense autorització d'aquesta.

En la seva sentència, ponència del president Manuel Marchena, el tribunal explica que emissions esportives formen part del contingut material del dret a la propietat intel·lectual i que està fora de tot dubte que la comunicació pública d'aquests enregistraments només és legítima si està degudament autoritzada.

Però els magistrats rebutgen que la vulneració dels drets exclusius generats per l'emissió d'una trobada de futbol encaixi en la noció de «obra o prestació literària, artística o científica», com a fixa el Codi Penal.

«El futbol, per descomptat, no és literatura. Tampoc és ciència. És cert que en un partit de futbol poden succeir-se moments d'innegable valor estètic, però interpretar aquests moments o seqüències de perfecció tècnica com a notes definitòries d'un espectacle artístic pot conduir a transgredir els límits del principi de tipicitat», afegeixen els magistrats.

Per a la Sala, un partit de futbol és un espectacle esportiu, no artístic, «i a aquesta conclusió s'arriba, no sols per la constatació empírica que no falten trobades en els quals l'espectador no té oportunitat d'apreciar cap jugada de valor artístic, sinó perquè en la cerca de la victòria se succeeixen accions que es distancien sensiblement de qualsevol cànon, sigui com sigui el que se subscrigui, de bellesa artística».

Diu el Suprem que «hauria bastat amb afegir a la locució 'prestacions literàries, artístiques o científiques', el qualificatiu 'esportives' perquè cap dubte se suscités sobre la inclusió dels fets denunciats en un delicte contra la propietat intel·lectual».