Així és com disminueix la teva esperança de vida segons el temps que passes assegut

El sedentarisme és un dels grans problemes de salut pública del nostre temps; sabem, per exemple, que està íntimament relacionat amb la incidència de les malalties cardiovasculars, principal causa de mort actualment en el món. No obstant això, la veritable magnitud dels seus efectes sobre la salut de les persones pot ser difícil de quantificar.

Ara, un macroestudi dut a terme per investigadors adscrits a institucions sanitàries de tot el món sobre una gran cohort de 100.000 persones, tenint en compte factors com el nivell d'ingressos del país d'origen ha posat llum sobre aquesta qüestió.

Tal com detallen els autors en un article publicat en el mitjà científic JAMA Network, per a avaluar aquesta qüestió van realitzar un seguiment dels participants durant deu anys, en els quals van registrar d'una banda el temps que cada persona passava asseguda cada dia i per una altra l'evolució mèdica, amb dades com la mortalitat per qualsevol causa o la incidència d'esdeveniments cardiovasculars majors.

Així, van trobar que, com és lògic, les persones que més temps passaven assegudes cada dia tendien a provenir de zones urbanes en països amb alts nivells d'ingressos, i en la majoria de casos a més solien comptar amb estudis superiors. Aquestes persones, a més, tenien un risc major de patir altres patologies com a diabetis, obesitat o depressió.

En qualsevol cas, van trobar que les persones que passaven vuit hores o més assegudes cada dia tenien un risc un 20% major que els qui passaven quatre hores o menys de morir per qualsevol causa en els 10 anys de seguiment. Aquest risc aconseguia gairebé el 30% si ens circumscrivim a la mortalitat cardiovascular.

Igualment, el grup més sedentari tenia un risc augmentat de sofrir esdeveniments cardiovasculars majors, que arribava fins i tot al 49% en el cas específic de la insuficiència cardíaca.

Encara així, aquest risc no és ineludible del tot per a les persones que, per treball, hagin de passar vuit hores assegudes tots els dies. I és que l'efecte del sedentarisme es veia mitigat en bona part per la quantitat i la intensitat de l'exercici físic que es practiqués en la resta del dia.

Tant és així que, de fet, el risc de morir per qualsevol causa d'aquests individus arribava a variar entre un 17% i un 50%, en funció de si realitzaven o no exercici vigorós.

L'estudi, en qualsevol cas, conclou que existeix una relació directa en el sedentarisme i el risc de morir, i que aquesta relació és a més proporcional (a més temps assegut cada dia, major és el risc de morir per qualsevol motiu en un moment determinat). A més, s'acosta a establir un llindar que defineixi exactament què entenem per un estil de vida sedentari.

D'aquesta manera, el risc de morir comença a augmentar a partir de les sis hores asseguts cada dia, i per cada hora que afegim a aquesta xifra s'incrementa en ni més ni menys que un 3%.