Els epidemiòlegs creuen que el canvi climàtic expandeix les noves pandèmies

El canvi de segle ha portat infeccions noves oreemergentscom la grip pandèmica de 2009, l'ébola, tres tipus de coronavirus, entre ells la covid-19, i la verola del mico que, segons experts consultats per Efe, no són accidentals sinó que responen, en part, a la pujada de temperatura i a la pèrdua de l'hàbitat d'algunes espècies.

En sengles entrevistes amb Efe, l'epidemiòleg Fernando García subratlla que hi ha molts factors que intervenen en l'augment d'aquestes infeccions encara que el canvi climàtic és, potser, el més important mentre que el també epidemiòleg i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública per la Universitat de Lleó, Vicente Martín, augura que el pronòstic anirà «a pitjor», hi haurà més infeccions i la població estarà exposada a més gèrmens: «Fins i tot a aquells que pensàvem que ja no ens afectarien».

Per part seva, la presidenta de la Societat Espanyola d'Epidemiologia (SEE), Elena Vanessa Martínez, explica que el problema del canvi climàtic és que canvien elsreservoris, és a dir, els llocs on els microorganismes troben l'hàbitat idoni per a multiplicar-se.

Martínez es refereix a l'últim cas, el de la verola del mico o 'monkeypox', un virus conegut i endèmic a Àfrica que té el seureservori en les rates, on el virus es pot perpetuar.

Ara, segons la presidenta de laSEE, la clau està en els sistemes de vigilància per a impedir que el 'monkeypox'faci unreservori a Espanya. Per això, diu, els serveis estan en alerta i l'engranatge de la maquinària en marxa per a investigar.

«El nostre treball no es veu d'un dia per a un altre, sempre analitzem a nivell poblacional però si no féssim aquesta vigilància el nombre de persones infectades o mortes per una malaltia podria ser el doble o el triple», afirma.

De no combatre el canvi climàtic, hi haurà més pandèmies

Per part seva, Fernando García, portaveu de l'Associació Madrilenya de Salut Pública, precisa que, a més del canvi climàtic, actuen altres factors com la superpoblació, l'envelliment, la globalització, la pobresa, lainequidad, els conflictes, el comerç amb la vida salvatge i la insuficiència de mesures bàsiques de salut pública, com el sanejament i la potabilització.

Aquest expert no vol ser alarmista però adverteix que cal «prendre-s'ho de debò i combatre el canvi climàtic que en el fons és l'arrel del problema». De no fer-ho els brots d'infeccioses seguiran a l'alça amenaçant la vida en el planeta.

I assenyala que gairebé totes les malalties infeccioses pandèmiques són zoonòtiques, és a dir, d'origen animal bé d'animals salvatges o domèstics amuntegats en granges.

Les ratapinyades alberguen desenes de milers de virus desconeguts

García posa d'exemple a les ratapinyades que han perdut el seu hàbitat natural, s'acosten molt a l'home i són els causants d'infeccions com va ocórrer amb el SARS-CoV-2 o l'ébola.

I és que hi ha estudis que asseguren que les ratapinyades són una font important de patògens i alberguen desenes de milers de virus desconeguts.

Sosté aquest expert que les ratapinyades són uns mamífers voladors molt especials, amb un radar d'orientació i un sistema immunològic que els permet ser molt tolerants amb molts virus que a ells no els provoquen malalties, però que transporten i causen malaltia a uns altres.

García diu no voler ser catastrofista però admet que hi ha moltes infeccions noves que han aparegut en els últims 20 anys que no han tingut les dimensions de lacovid«i són molt preocupants».

I crida a ser «més enèrgics i actius» a combatre el canvi climàtic que en el fons és l'arrel del problema.

Els sistemes de vigilància posen el focus en el mosquit tigre

La presidenta de laSEEinforma que s'està vigilant el mosquit tigre per la seva gran capacitat de transmetre malalties.

Explica que abans aquest mosquit no existia a Espanya però la pujada de temperatura en dos graus va suposar que s'adeqüés al clima i actualment proliferi en la costa de Barcelona, Comunitat Valenciana i Murcia i s'expandeixi cap a l'interior.

La picada d'aquest mosquit, que fins ara era habitual en zones tropicals, pot transmetre malalties com el dengue o elzika.

Martínez considera que la solució a aquestes noves situacions passa per millors vigilàncies epidemiològiques perquè encara que aquest sistema de control funciona pràcticament a tot el món (l'alerta deómicrones va donar a Sud-àfrica), cal posar fi a les precarietats amb les quals s'està treballant, i que es van visibilitzar durant la pandèmia.

«Es necessita molt més, no sols a nivell personal, també tecnològic i sobretot de coordinació entre Estat i comunitats i entre ministeris i conselleries», assenyala aquesta experta al mateix temps que apel·la a tenir en compte la desigualtat i la territorialitat perquè «les malalties es comporten de manera diferent segons en quin territori».

Finalment, elepidemiologoVicente Martín, vocal de la Junta directiva de la societat d'Atenció Primària (Semergen), insisteix que «res del que passant és accidental, sempre hi ha raons» i les previsions a futur no són gens falagueres.