Aquests són els efectes en el cervell d'estar molt de temps sol
La soledat provoca canvis a nivell estructural i funcional al nostre cervell
Deneguen la sortida de la presó a un ancià 92 anys que va intentar llançar pel balcó a la seva dona
L'ésser humà és un animal social. Depenem dels altres per a sobreviure i, de fet, són molts els teòrics que creuen que el nostre cervell va evolucionar específicament per a potenciar les interaccions socials.
En temps recents, no obstant això, els països desenvolupats han vist incrementar-se el nombre de persones que se senten soles. Les causes són variades, i parlen del nostre estil de vida i del rol de les noves tecnologies en la comunicació humana, però en qualsevol cas el que és esperable és que, si el nostre cervell com diem està adaptat a socialitzar, la solitud tingui un profund efecte en el nostre benestar.
En això incideix un estudi dut a terme per investigadors xinesos i britànics i publicat en el mitjà científic Neurology, que conclou que l'aïllament social aquesta lligat a canvis en l'estructura cerebral i la cognició, arribant fins i tot a augmentar el risc de demència en els adults més majors.
Per a investigar la qüestió, els autors van prendre dades de gairebé mig milió de persones extrets de l'estudi UK Biobank. A aquests participants se'ls va classificar com socialment aïllats si vivien sols, tenien contacte social menys d'una vegada al mes i participaven en activitats socials menys que una vegada a la setmana.
A més, van estudiar dades obtingudes de neuroimagen d'aproximadament 32.000 persones, amb el que van trobar que les persones considerades socialment aïllada tenien una cognició més deficient, per exemple en aspectes com la memòria o el temps de reacció, i un menor volum de matèria grisa en diverses parts del cervell.
Aquestes últimes incloïen la regió temporal (encarregada de processar sons i implicada en la codificació de la memòria), el lòbul frontal (implicat en l'atenció, la planificació i en tasques cognitives complexes) i l'hipocamp, una àrea clau implicada en l'aprenentatge i la memòria, típicament deteriorada primerencament en la progressió de l'alzheimer.
Els mecanismes pels quals l'aïllament social provoca aquests canvis en el cervell no són clars, però els autors proposen algunes possibilitats pota explicar el fenomen.
Per exemple, creuen que és possible que les persones socialment aïllades patint estrès crònic, la qual cosa avui dia sabem que influeix negativament en el cervell i en la salut fisiològica en el seu conjunt.
Una altra possibilitat, diuen, és que al no usar determinades àrees del cervell amb la mateixa freqüència aquestes tendeixin a perdre la seva funció. Ja s'han documentat determinats fenòmens que semblen aportar evidència en aquest científic, com el fet que els músics de corda tinguin especialment desenvolupada la part del cervell encarregada de la mobilitat fina a la mà esquerra.
Així, creuen que si una persona no participa en converses socials sovint, el seu ús del llenguatge i altres processos cognitius com l'atenció i la memòria es vegin perjudicats.
Sigui com sigui, teoritzen que aquests resultats indiquen que actuar sobre l'aïllament social pot ser una ruta clau per a prevenir alguns dels pitjors desenllaços de la vellesa, com les malalties neurodegeneratives.