Un estudi reflecteix que augment de la mar pel canvi climàtic afecta a l'onatge

Un estudi alerta de la vulnerabilitat de les àrees costaneres davant l'emergència climàtica actual per l'augment del nivell de la mar, que afectarà les característiques mitjanes de l'onatge. El treball, que porta per títol «Dissemination for Transitional Wave Climate Regions on Continental and Polar Coasts in a Warming World», ha estat publicat en la revista Nature Climate Change.

En aquest article científic, elaborat per diversos investigadors entre els quals està Itxaso Odériz, de l'Institut d'Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria (UC), s'assenyala l'alta sensibilitat de les zones costaneres als esdeveniments meteorològics i alteracions climatològiques en múltiples escales de temps (des de tempestes fins a variacions que duren més que anys o dècades).

A més, segons ha informat la universitat en un comunicat, també es posa en relleu que el canvi climàtic afecta a les característiques mitjanes de l'onatge, modificant la freqüència d'ocurrència dels climes d'onatge globals (de l'est, del sud i de l'oest).

Les àrees costaneres on l'onatge canvia de freqüència, i inherentment de direcció i energia, es denominen regions de transició climàtiques d'onatge, que l'estudi identifica en les costes del sud-oest, l'est de les conques oceàniques i a les regions polars.

En els estudis realitzats s'observa que el clima d'onatge global es compon de tres climes principals, impulsats per la circulació atmosfèrica que afecten les costes de tot el món: els onatges del sud , els onatges de l'est i els onatges de l'oest.

Aquesta classificació es basa en una anàlisi de les variacions espacials i temporals d'aquests climes d'onatge en escenaris d'escalfament global proposats pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic a la fi del segle XXI.

L'equip científic de l'estudi ha detectat que el gran augment en l'energia de l'onatge es concentra en latituds altes de l'Oceà Austral, induït per una intensificació cap als pols de la circulació atmosfèrica extra tropical.

Els resultats obtinguts van demostrar que les regions de transició climàtica de l'onatge del sud es troben en el Pacífic oriental, el sud-est Atlàntic i l'Oceà Índic oriental. A aquest clima d'onatge pertanyen els onatges més intensos que han estat afectant la costa del continent americà en el Pacífic durant l'última dècada.

Es preveu, segons l'estudi, que el clima d'onatges de l'est sigui més freqüent al llarg de la costa sud-est d'Àfrica i el nord-oest i sud-oest de l'Atlàntic, i que el clima d'onatge de l'oest sigui més freqüent en el nord-oest de l'Oceà Pacífic i Nova Zelanda a causa del desplaçament cap als pols dels vents extra tropicals.

Quant a les regions polars i la importància del desglaç en la generació de l'onatge, es van identificar àrees d'aquestes costes que estaran exposades a climes d'onatge als quals no van estar exposades en el segle passat, pel fet que el desglaç marí dona lloc a noves regions de mar oberta on augmenta la probabilitat de desenvolupament de tempestes, la qual cosa pot generar major erosió de permafrost i gel a les regions polars.

A més, l'onatge en noves regions obertes a la mar pot permetre el transport d'espècies i contaminació. Els resultats de l'estudi són més crítics de cara a l'Oceà Àrtic, no obstant això assenyala que els canvis en l'onatge en l'Oceà Antàrtic poden afectar les costes continentals, per la capacitat de propagació d'aquests onatges que viatgen de latituds altes a baixes.

Finalment, dins de les regions climàtiques de transició d'onatge, la recerca apunta al fet que les regions polars són particularment complexes perquè el desglaç pot obrir noves zones de generació d'onatge, sent aquestes crítiques per al futur de les costes.

Actualment, segons puntualitza la nota de premsa, l'abordatge d'aquest tema està encara en desenvolupament, destacant l'estudi d'aquestes com a zones de risc potencial on els canvis en la variabilitat dels climes d'onatge poden alterar els processos costaners a llarg termini.