Un expert alerta de l'increment de paparres i de les seves malalties

La població de paparres s'està incrementant a Espanya de manera important a causa dels hiverns més curts i tardors més suaus dels últims anys, la qual cosa fa augmentar així mateix la incidència d'infeccions com la Malaltia de Lyme, ha destacat el metge de la farmacèutica navarresa Cinfa Julio Maset.

Les hospitalitzacions per la Malaltia de Lyme, que transmeten alguns tipus de paparres, han augmentat un 191,8% a Espanya durant el període comprès entre 2005 i 2019, segons un estudi publicat per la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica del Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carles III .

«És a dir, els ingressos hospitalaris per aquest motiu, pràcticament, s'han multiplicat per tres en quinze anys. No obstant això, les xifres globals d'incidència assenyalen que aquesta continua sent una malaltia infreqüent avui dia», assenyala Maset en un comunicat de Cinfa.

Aquest increment pot explicar-se per una major presència de paparres en les muntanyes i paratges espanyols, a causa dels hiverns més curts i tardors més suaus, els canvis en la distribució de les poblacions animals i la major proximitat de l'ésser humà als hàbitats rurals.

I és que les paparres són uns paràsits que solen habitar en zones boscoses o d'herbes altes, però també en deveses i prats, especialment on hi ha bestiar, i poden romandre adherides a altres animals, alimentant-se.

Per tant, «el risc de picada és major si es realitzen de manera habitual activitats com a jardineria, caça o senderisme, que es practiquen en àrees amb vegetació, i si es conviu amb animals o mascotes», continua l'expert.

Les picades de les paparres solen ser indolores i només en un petit percentatge poden ser transmissores d'infeccions com la Malaltia de Lyme o, en menor mesura, la febre botonosa mediterrània, la febre de Crimea-Congo i la tularemia.

El perill de la Malaltia de Lyme radica en el fet que, si no es detecta i es tracta en la primera fase, caracteritzada per l'aparició d'un eritema al voltant de la picada en forma de diana amb cèrcols vermellosos concèntrics i de símptomes semblants als de la grip, es dona pas a fases posteriors amb simptomatologia més greu (similar a la de la meningitis i amb alteracions neurològiques, pèrdua de memòria o artritis, entre altres problemes) o, fins i tot, pot arribar a cronificar-se.

«Atès que molts dels seus símptomes són similars als d'altres malalties, i que poden manifestar-se fins i tot mesos o anys després de la picada per paparra, la Malaltia de Lyme no és fàcil de detectar». De fet, se li sol dir «la gran imitadora», assevera Maset.

Davant aquest escenari, ha apuntat, resulta crucial conèixer tot el que sigui possible sobre les paparres, amb la finalitat de prevenir la seva picada i reaccionar adequadament si ocorre.

«El que tots hem de recordar i incorporar com a hàbit després d'un dia d'excursió és revisar el nostre cos amb deteniment en tornar a casa, també el dels nostres fills i filles, dutxar-nos i rentar la roba usada a 60 graus», recomana l'expert.

Si ja s'ha produït la picada, és necessari extreure la paparra com més aviat millor, subjectant-la amb unes pinces de punta fina i roma, el més a prop possible de la pell, i tirant d'ella suaument cap amunt, evitant aixafar-la. Posteriorment, cal rentar la zona amb aigua, sabó i antisèptic i introduir el paràsit en un pot tancat amb un paper humit, per si fos necessari analitzar-lo.

Si quedés alguna part de la paparra sota la pell, s'ha de buscar atenció mèdica, igual que si, durant les setmanes següents, es noten símptomes com a dolor intens en la zona, febre o rigidesa en el coll.