Condemnat a pagar gairebé 1 MEUR per fer apostes amb diners de l'empresa on treballava

L'Audiència Provincial de Madrid ha condemnat a deu mesos i mig de presó a un home acusat d'estafar gairebé un milió d'euros a la seva empresa per a apostar, a causa de la seva addicció al joc, i l'obliga a indemnitzar a l'empresa i al banc afectats en aquesta quantitat.

La Secció Sisena de l'audiència madrilenya li condemna per un delicte continuat de falsedat en document mercantil en concurs amb un delicte estafa, amb l'eximent incompleta d'alteració psíquica per la seva ludopatia i les circumstàncies atenuants simples de reparació parcial del mal i de dilacions indegudes en el procés.

A més de deu mesos i mig de presó el condemnen a llibertat vigilada durant dos anys, a pagar una multa de 480 euros, al fet que indemnitzi a la seva empresa amb 755.232 euros i al banc en el qual aquesta mercantil tenia els comptes amb 238.984 euros.

La Fiscalia va demanar en el judici que el processat fos condemnat a divuit mesos de presó per dur a terme entre 2013 i 2016 gairebé un centenar de moviments amb els quals va aconseguir 994.216 euros, mentre que la defensa de l'acusat va defensar que la pena hauria de quedar-se en sis mesos de presó i una multa de 600 euros.

Ara els magistrats consideren provat, ja que ho va reconèixer el propi acusat i ho acrediten les proves, que aquest «aprofitant-se de l'accés que tenia a la comptabilitat de l'empresa per a la qual treballava», va imitar la signatura de dos responsables de la mateixa i va estendre nombrosos xecs i pagarés al seu nom i al d'un amic, qui ignorava el veritable origen dels diners que ingressava en el seu compte.

L'acusat posseïa targeta i número pin d'aquest compte per a poder treure efectiu i, per a evitar ser descobert per la seva empresa, en unes ocasions introduïa assentaments comptables a factures que no existien i contra les quals posteriorment emetia el xec o pagaré i, en unes altres, buscava factures antigues de proveïdors que per alguna raó no havien cobrat el xec o pagaré que els va ser lliurat en el seu moment i emetia un nou al seu propi nom, relata la sentència.

La Sala considera que «els fets delictius es van cometre amb caràcter immediat al joc», per la qual cosa la ludopatia pot ser una eximent incompleta, màximament quan va ser tractat per un psiquiatre que li va recomanar acudir a la “Associació de Jugadors Anònims”.

En el judici l'acusat va reconèixer el delicte comès i que ho va fer perquè és ludòpata, una malaltia que li va fer perdre a la seva parella i els seus amics i per la qual està en tractament. Va demanar perdó i va assegurar que recompensarà en la mesura del possible els diners estafats, del qual ja va retornar el que va poder.