La submissió química, un abús que la majoria de vegades prové de l'entorn pròxim de la víctima

Coneguts d'entorns pròxims a la víctima estan implicats en el 80% de les submissions químiques que es registren a Espanya, una pràctica en augment, que està darrere del 33% de les agressions sexuals dels últims 5 anys i que no sempre surt a la llum, ja que un resultat analític negatiu no descarta que s'hagi produït.

És un dels advertiments que el Ministeri de Justícia ha inclòs en la seva 'Guia de bones pràctiques per a l'actuació forense davant la víctima d'un delicte facilitat per substàncies psicoactives: intervenció davant la sospita de submissió química', elaborada per a ajudar els experts a millorar les seves recerques en casos de delictes sexuals i en concret les comeses sota l'acció de substàncies.

Un manual que recomana implantar un procediment d'actuació normalitzat i homogeni en els centres de salut davant la sospita de submissió química que incorpori els aspectes mèdic legals perquè la intervenció mèdico-forense sigui el més precoç possible.

Sense protocol nacional

Ara com ara no hi ha un protocol nacional, tan sols un d'atenció a la violència sexual que dedica un apartat a l'exploració de la submissió química, segons explica a Efe Luisa García, de l'hospital Clínic de Barcelona.

«Moltes vegades la víctima no sap el que ha passat. Es presenta a urgències i explica el que creu recordar, ja que normalment hi ha una amnèsia. Es pot haver despertat en un lloc al qual no sap com ha arribat i moltes vegades amb indicadors que hi ha hagut algun contacte sexual sense que ella tingui consciència», detalla la doctora.

Amb aquest relat «és possible que els sanitaris identifiquin que pot haver estat sotmesa a una agressió sexual sota els efectes d'una substància», assenyala García, per la qual cosa, en el seu cas, s'activa el protocol general del Clínic per als sotmetiments químics i físics a través de la força o per submissió psicològica, com pot ser una amenaça o coacció.

Aquest protocol estableix la recollida de mostres de sang i orina, així com una prova de tòxics i si cal avisar al forense, aquest recull també les proves.

Un 35% més d'anàlisis toxicològiques en delictes sexuals

Entre 2018 i 2021 van augmentar en un 35% les peticions de recerca en agressions sexuals a l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses (INTCF), passant de 734 anàlisi a 994.

Les dades facilitades a Efe per Justícia indiquen també que en 2019 es van realitzar 948 anàlisi, mentre que la xifra va descendir el 2020 a 698 a causa del confinament.

Submissió proactiva o oportunista

Una agressió sexual «facilitada per la droga» pot ser proactiva o oportunista.

Segons la doctora del Clínic, en el primer cas s'administra a la víctima alguna substància a la beguda per a anul·lar la seva voluntat, disposar del seu cos i abusar d'ella sexualment, mentre que si es tracta d'una submissió oportunista s'aprofita la vulnerabilitat de la víctima a causa d'alguna substància que hagi consumit; en una gran majoria dels casos, alcohol.

Qualsevol substància que deprimeixi el sistema nerviós central

«No pensem en substàncies estranyes en el nostre mitjà, no hi ha una droga de la violació. S'utilitza qualsevol que deprimeixi el sistema nerviós central, alteri el nivell de consciència i deixi a la víctima sense voluntat i sense capacitat de resposta», destaca García.

La Guia de Justícia especifica que es tracten de substàncies «d'acció ràpida i curta durada, actives a dosis baixes, fàcils d'obtenir i d'administrar, que produeixin els efectes buscats: amnèsia, sedació, al·lucinacions i desinhibició».

Segons diversos estudis realitzats a Espanya, l'alcohol és present en un 80% dels delictes de submissió química, i el 20% restant correspon a les benzodiazepines, el GHB o èxtasi líquid, la ketamina i de forma molt limitada la burundanga.

Però la doctora insisteix que els números «poden donar una idea, però no són reals», perquè el fet que les substàncies «no apareguin en sang no vol dir que no hagin estat. Algunes desapareixen molt aviat de l'organisme».

Coneguts darrere d'un 80% de les submissions químiques

Malgrat que en l'imaginari social existeix la creença que la major part dels sotmetiments amb substàncies els realitzen desconeguts, Inmaculada Moreno, psicòloga de l'Associació AMUVI (especialitzada en l'atenció de dones víctimes d'agressions sexuals), assegura que no és així.

«Tant en casos de submissió química com en abusos i agressions sexuals, en el 80% estan implicats coneguts», alerta Moreno, en referir-se a pràctiques que es realitzen en festes o en sortides d'oci.

Més de cinc mesos per a conèixer un resultat

Amb 19 anys, Laura (nom fictici) va trigar més de cinc mesos a conèixer els resultats de la prova realitzada a l'hospital Clínic de Madrid el passat 25 de gener. Era dimarts i a través d'un exercici en classe de teatre es va adonar que «tenia un blanc de vuit hores» de la nit del dissabte, en la qual havia acudit a una festa i s'havia despertat a casa d'uns coneguts.

A urgències ja li van advertir que «podia ser molt tard» per a detectar si hi havia alguna substància en les mostres d'orina i sang que li van recollir i que van enviar a l'Institut de Toxicologia a Madrid.

El dictamen amb els resultats no va estar llest fins al 24 de maig, data en la qual l'Institut el va remetre a l'hospital, però Laura va trigar encara un mes a conèixer-lo. «Només hi ha una consulta mensual de submissió química a final de cada mes», li van explicar quan va preguntar pel resultat de les seves proves.

El dictamen va ser negatiu. No van aparèixer tòxics ni en sang ni orina. Malgrat això, el facultatiu li va dir que havia passat molt de temps entre la festa i la presa de mostres (gairebé 72 hores), la qual cosa no els permetia descartar l'administració de drogues.

Es tancaven així, «amb un negatiu no concloent», més de cinc mesos d'angoixa i ansietat per a Laura intentant recordar alguna cosa sobre una nit que també volia oblidar per a esborrar «la fastigosa sensació de poder haver estat drogada sense saber-ho».

Acudi aviat a un hospital

Per a evitar els resultats no concloents, tant Justícia com l'Institut insten la víctima a acudir a l'hospital al més aviat possible davant la sospita d'una submissió química.

I per a facilitar i accelerar la labor dels investigadors, Justícia ha anunciat el desenvolupament d'un kit de mostres per a anàlisis toxicològiques en casos de submissió química, així com una inversió de 4 milions d'euros en 2022 per a l'adquisició de nous equips analítics.