Prendre el sol estimula la gana i l'augment de pes en els homes

L'exposició a la llum solar estimula la ingesta d'aliments i l'augment de pes en els homes a causa d'una hormona que segrega la pell, però no passa igual en les dones perquè la seva acció es veu bloquejada per la progesterona.

Un estudi que publica Nature Metabolism indica que els homes augmenten el seu consum d'aliments durant l'estiu, quan la radiació solar és màxima, segons dades analitzades d'unes 3.000 persones a Israel durant tres anys.

La recerca liderada per la Universitat de Tel Aviv recorda que la necessitat de consumir aliments està controlada principalment per la comunicació entre els teixits perifèrics i el cervell.

Les hormones que s'alliberen des d'òrgans com l'intestí, el teixit adipós i el fetge arriben a regions cerebrals específiques, com l'hipotàlem, que dicta la necessitat de menjar o parar, segons la quantitat d'energia disponible en el cos.

L'exposició solar indueix el comportament de cerca d'aliments i ingesta dels mateixos en els homes, una conclusió que va ser recolzada per estudis que van fer també en ratolins mascles.

Tant en els ratolins com en els homes, l'augment de l'apetit es correlaciona amb nivells elevats de grelina circulant, l'anomenada hormona de la fam, que segreguen les cèl·lules grasses de la pell.

Durant deu setmanes, els rosegadors van ser exposats diàriament als raigs ultraviolats (UV), la qual cosa va estimular l'alliberament de grelina, que en arribar a l'hipotàlem va augmentar la gana en els ratolins mascle, promovent així la ingesta d'aliments i l'increment de pes.

No obstant això, aquest efecte es va reduir en els ratolins femella perquè l'hormona sexual estrogen va interferir en l'alliberament de grelina de les cèl·lules grasses de la pell.

Els autors van desenvolupar, a més, un muntatge experimental amb mostres de pell humana masculina exposades als raigs UV durant cinc dies.

Aquesta exposició al sol va provocar un augment de l'expressió de grelina, la qual cosa coincideix amb l'increment del comportament de cerca d'aliments observat després de l'exposició solar.

Els autors conclouen que aquest treball identifica el greix de la pell com un possible mediador del comportament alimentari a través de l'exposició a la llum solar, afegint potencialment un nou subtipus de teixit gras a l'equació del balanç energètic.

A més, assenyalen a la pell com un important mediador de l'homeòstasi (equilibri intern en el cos) energètica i pot donar lloc a oportunitats terapèutiques per als tractaments basats en el sexe de les malalties relacionades amb el sistema endocrí.