Recerca
La immunoteràpia millora la supervivència global del càncer de mama més agressiu
Un treball liderat per l'IBCC de Barcelona apunta a una millora del 27% en sumar pembrolizumab a la quimioteràpia
Salut preveu reduir el retard dels cribratges de càncer de còlon i de mama a tres mesos a finals del 2021
Un estudi internacional ha demostrat que l'addició d'un tipus d'immunoteràpia, pembrolizumab, a la quimioteràpia de primera línia millora un 27% la supervivència global dels pacients amb càncer de mama triple negatiu avançat amb expressió de PD-L1. Es tracta de l'estudi KEYNOTE-355 i ha estat liderat per dos investigadors de l'International Breast Cancer Center (IBCC) de Barcelona. Els primers resultats d'aquest estudi es van presentar el 2020. El darrer estudi revela que la mitjana de supervivència global de les pacients que van rebre quimioteràpia i pembrolizumab va ser de 23 mesos i de 16,1 mesos en el grup que va rebre quimioteràpia més un placebo.
El càncer de mama triple negatiu representa al voltant del 15% de tots els tumors mamaris que es diagnostiquen.
El primer autor del treball, Javier Cortés, ha explicat que fins ara no s'havia aconseguit millorar la supervivència global en el càncer de mama triple negatiu avançat amb un tractament basat en immunoteràpia, com s'ha aconseguit fer ara amb pembrolizumab. Cortés ha apuntat que és una notícia molt rellevant perquè aquest tipus de càncer és actualment el de pitjor pronòstic.
Es caracteritza per la falta d'expressió dels receptors d'estrogen i progesterona, així com per l'absència de sobreexpressió del receptor 2 del factor de creixement epidèrmic humà (HER2), la qual cosa fa que els tractaments hormonals i les teràpies dirigides contra l'HER2, que han donat bons resultats en altres subtipus tumorals, siguin inefectius. La seva agressivitat biològica, i la manca de tractaments, ho converteixen en el tumor de mama amb pitjor supervivència global quan la pacient es troba en fase de malaltia avançada.
Pembrolizumab és un tipus d'immunoteràpia consistent en un anticòs monoclonal dirigit contra PD-L1 i un biomarcador que indica que les defenses estan frenades. Pembrolizumab s'encarrega d'aixecar aquest fre i fa possible que les defenses siguin capaces d'actuar enfront del tumor. Per conèixer els nivells de PD-L1 es realitza una biòpsia o s'analitza el teixit del tumor primari i en set dies es té el resultat. Si el fre no està posat, es recorre a altres estratègies terapèutiques i, si està posat, s'afegeix immunoteràpia al tractament de quimioteràpia.
L'estudi KEYNOTE-355, de fase III s'ha dut a terme en 209 centres de 29 països i s'han inclòs un total de 847 pacients amb càncer de mama triple negatiu avançat independentment de si expressaven o no el biomarcador PD-L1. Aquestes pacients no havien rebut cap tractament previ per a la malaltia metastàsica. Un total de 566 pacients van rebre quimioteràpia i pembrolizumab i 281, quimioteràpia més un placebo.
Actualment, i després d'un seguiment de 44,1 mesos, l'estudi també ha demostrat que afegir pembrolizumab al tractament de quimioteràpia augmenta de manera estadísticament significativa en gairebé set mesos la supervivència global en pacients amb càncer de mama triple negatiu avançat amb expressió de PD-L1. La mitjana de supervivència global de les pacients que van rebre quimioteràpia i pembrolizumab va ser de 23 mesos i de 16,1 mesos en el grup que va rebre quimioteràpia més un placebo.
Els autors conclouen que, en els pacients amb càncer de mama triple negatiu avançat els tumors del qual expressen el biomarcador PD-L1, afegir pembrolizumab a la quimioteràpia dona com a resultat una supervivència global significativament més prolongada que la quimioteràpia sola. Segons Cortés, aproximadament un 40% de les pacients amb càncer de mama triple negatiu tenen nivells alts d'aquest biomarcador.
L'estudi s'ha publicat The New England Journal of Medicine.