La taula de diàleg pacta «superar la judicialització» de la política

El Govern de la Generalitat i l'executiu de l'Estat espanyol han tancat dos acords marc en la reunió de la taula de diàleg celebrada aquest dimecres a Madrid. Tot i que els documents amb la literalitat dels acords no s'han volgut fer públics fins que els representants dels dos governs ja havien acabat de parlar amb la premsa, els textos deixen clar que la trobada s'ha centrat en posar fi a la «judicialització» de la política i en impulsar un reconeixement i una potenciació del català. Els documents, però, també avisen que tot s'haurà de fer amb el «compromís amb la seguretat jurídica» i amb canvis legals que respectin «els procediments de reforma establerts».

El primer dels dos grans acords genèrics és el que aposta per «superar la judicialització garantint un procés de diàleg i negociació equilibrat i amb garanties, i rebutjant la criminalització dels projectes polítics democràtics». Sense concretar massa com es faria aquest procés de desjudicialització, el document diu que «cal reforçar l'aposta per solucions polítiques, sempre en el marc de la seguretat jurídica i de l'atenció a les demandes democràtiques avalades per una majoria social àmplia i transversal segons els principis i l'ordenament democràtic i s'ha de concretar en mesures que suposin un avenç que millori la situació de partida i contribueixin a resoldre el conflicte polític». Amb tot, els dos governs admeten també «les dificultats per acordar la via òptima per fer efectiva la desjudicialització, alhora que mostren la necessitat i la voluntat d'avançar en aquest àmbit».

Aquest primer acord polític de la taula de diàleg parla de l'aposta dels dos executius pel «reforç dels drets fonamentals, tot assegurant que les institucions públiques preserven l'interès general i adopten les màximes garanties, especialment quan la seva actuació pugui tenir un efecte sobre els drets i les llibertats o el patrimoni personal». També, però, es comprometen amb «la seguretat jurídica, l'ordenament i els principis democràtics». «La millora de les institucions i dels seus procediments comporta el compromís de les parts de conduir l'activitat política i institucional d'acord amb les institucions i els procediments democràtics», assegura el document, tot deixant clar que tot s'haurà de fer dins la llei vigent i «sobre la base dels procediments de reforma establerts».

Aquesta part del pacte de la taula de diàleg aposta, de manera genèrica i amb poca concreció, per «avenços graduals i concrets sobre la base d'acords públics que siguin representatius d'una majoria àmplia i transversal en l'àmbit social i parlamentari». «Aquests avenços s'han de concretar en reformes legislatives, normatives, reglamentàries o de qualsevol altra índole per superar la judicialització i els seus efectes, prenent, a més, com a referència, els millors estàndards i recomanacions europeus i internacionals», s'afegeix, sense entrar a dir a quines reformes o lleis es fa referència.

Per últim en aquest punt, el text diu que «quan s'assoleixin aquests acords que requeriran alguna modificació legislativa concreta per materialitzar-los, els grups parlamentaris de referència a les Corts Generals de les delegacions de la taula de diàleg s'encarregaran d'impulsar-la parlamentàriament». «Totes dues parts manifesten la voluntat que aquestes modificacions legislatives s'aprovin, si escau, abans que finalitzi el proper període de sessions», es diu també, en l'única concreció temporal que s'inclou a l'acord.

El català, amb més concreció

L'altre gran acord de la taula de diàleg té a veure amb el futur del català. Partint d ela premissa que el català, i les llengües en general, «forma part d'un ric mosaic, plural i divers, fruit d'un llegat heretat, que aporta moltes maneres d'entendre el mon i interactuar- hi, i correspon a cada generació contribuir a preservar-les i impulsar-les cap al futur», el document signat referma el compromís «de treball conjunt per afavorir un ampli consens» per a «garantir el nivell de coneixement i ús del català».

En aquest sentit, s'ha pactat «contribuir a l'enfortiment i la millora del model educatiu de Catalunya», d'acord sempre amb les lleis aprovades pel Parlament i el model lingüístic vigent a les aules catalanes. «Tots dos governs comparteixen que el català ha de continuar sent la llengua utilitzada normalment com a vehicular i d'aprenentatge en el sistema educatiu de Catalunya, i l'aranès a la Vall d'Aran, que l'ensenyament i l'ús curricular i educatiu del castellà també ha d'estar garantit i ha de tenir una presència adequada en els currículums i projectes lingüístics, i que s'ha d'enfortir l'autonomia i la capacitat dels centres per desenvolupar projectes educatius adaptats a la realitat social i lingüística del seu entorn i d'acord amb l'avaluació de les competències lingüístiques», es detalla a l'acord signat aquest dimecres, que fa èmfasi en que «la presència de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari haurà d'estar basada exclusivament en criteris pedagògics de manera singular per a cada centre».

En conseqüència, diu el document, es dona «suport al desenvolupament del marc normatiu recent, consagrat pel Parlament de Catalunya» i es deixa clar el convenciment que «les disposicions d'aquesta Llei s'adeqüen als marcs constitucional i estatutari». En tot cas, el govern d'Espanya i el de la Generalitat es comprometen «a resoldre per la via del diàleg i la negociació els conflictes que hi pugui haver en l'aplicació o el desenvolupament del marc normatiu vigent».

El document pactat també parla «d'incloure una perspectiva lingüística en els diversos projectes normatius i en les polítiques públiques que impulsin tots dos governs, especialment en els àmbits educatiu, cultural, tecnològic i administratiu», i es comprometen a «assegurar la presència de Catalunya i de les cultures catalana i aranesa a la UNESCO i en altres institucions comunitàries i internacionals».

Al mateix acord es parla de «promoure la pluralitat lingüística a les institucions i el dret de la ciutadania de ser atesa en la llengua oficial que esculli», i es concreta que es «promouran aquesta legislatura les reformes reglamentàries a les Corts Generals per ampliar el dret dels representants dels espanyols a fer la seva tasca en totes les llengües de l'Estat». En aquest sentit, de moment la presència del català a les Corts Generals es limita al Senat només, donat que l'acord diu que «es començarà per impulsar la revisió del reglament» de la cambra alta «per ampliar aquest dret». Igualment, s'han compromès a que l'Estat promogui «les reformes normatives necessàries per garantir la plena disponibilitat lingüística i el dret de ser correspost oralment i per escrit en català a l'administració perifèrica de l'Estat», cosa que permetria un cert ús del català al Parlament Europeu.

Al document signat es fa referència també a que els dos governs «es comprometen a treballar en el marc dels principis inclosos en la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries del Consell d'Europa i en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics de la UNESCO» i a que el govern d'Espanya «faciliti que el Govern de la Generalitat enviï representants als fòrums que tractin polítiques amb dimensions lingüístiques i que permetin representació no estatal».

Per últim, l'acord diu que l'Estat «entén que totes les previsions que conté aquest acord que fan referència al català es poden aplicar a la resta de llengües oficials de l'Estat diferents del castellà si així ho demanen els governs de les comunitats autònomes amb més d'una llengua oficial».