Una de cada cinc persones a Catalunya desconeix que pateix hepatitis C

Unes 65.000 persones a Catalunya tenen anticossos positius de l'hepatitis C, és a dir, en algun moment se n'han contagiat. Representen una mica més de l'1% de la població major de 19 anys. D'aquestes, la meitat (0,49%) té la infecció activa, segons dades del Departament de Salut amb motiu del Dia Mundial de les Hepatitis Víriques, el 28 de juliol. Un 20% d'aquestes persones desconeix que està infectada, ja que l'hepatitis C és una malaltia que pot no presentar símptomes durant anys i, quan es manifesten, pot ser ja en etapes tardanes. En consonància amb els objectius de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Catalunya vol eliminar l'hepatitis com a problema de salut pública abans del 2030 i la detecció precoç és una de les prioritats.

El Pla de prevenció i control de l'hepatitis C (VHC) de la Subdirecció general d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques del Departament de Salut promou accions per reduir les noves infeccions; el cribratge per al diagnòstic precoç; la cerca activa per a la recuperació d'infeccions ocultes i l'accés ràpid i simplificat al tractament.

La transmissió d'aquest virus és sanguínia i pot causar hepatitis aguda o crònica, que varia en funció de la gravetat, des d'una malaltia lleu fins a una malaltia greu de per vida, i pot provocar cirrosi hepàtica i càncer. Moltes de les persones que es contagien no tenen símptomes durant anys o els tenen inespecífics. Alguns sí que són clars com la icterícia –grogor a la pell, als ulls-.

Actualment l'estratègia se centra a identificar persones que han tingut conductes de risc i que s'han pogut contagiar d'hepatitis C, ja que actualment no existeix una vacuna eficaç contra aquest virus, com sí que hi és per prevenir l'hepatitis A i B. Això sí, hi ha un tractament senzill, de curta durada i molt eficaç, amb taxes de curació superiors al 95%.

«Tenim dos instruments molt eficaços que fan possible plantejar aquest objectiu de l'OMS. La vacunació per a l'hepatitis B i tractaments per a la C, molt efectius, de dos o tres mesos, i sense efectes secundaris», recalca el coordinador del programa Hepatitis de la Subdirecció General d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de Salut Pública, Xavier Majó, en declaracions a l'ACN.

Des del 2015, quan van aparèixer els antivirals d'acció directa (AAD), a Catalunya s'han tractat amb aquest tractament més de 27.000 persones amb hepatitis C -dades fins al 2021-. Aquest tractament ha resultat ser un dels més cost-efectius, destaquen des de Salut.

L'OMS calcula que hi ha 58 milions de persones al món amb infecció crònica pel virus de l'hepatitis C i cada any es produeixen al voltant d'1,5 milions de noves infeccions. També calcula que el 2019 van morir unes 290.000 persones a causa d'aquest virus.

A Catalunya, del 2015 al 2019 es van registrar més de 8.100 morts per causes atribuïbles a l'hepatitis C i B. El 2019 la taxa va ser de 13,4 morts per 100.000 habitants i les hepatitis van ser la 22a causa de mort a Catalunya, la segona per malaltia infecciosa, per sota les pneumònies i per sobre de les infeccions intestinals, el VIH i la tuberculosi.

Microelimininació del virus

L'evolució de persones tractades ha anat en descens des del 2015 però cada any es necessiten més recursos i estratègies innovadores per arribar a les persones que encara no s'han diagnosticat.

El Pla de prevenció i control de l'hepatitis C de Catalunya posa èmfasi en la microeliminació del virus en les poblacions més vulnerables, per l'alt risc elevat de contraure la malaltia i perquè tenen més barreres d'accés i vinculació al sistema sanitari. «En els darrers anys estem centrant els esforços a apropar el sistema sanitari a les poblacions més vulnerables, tant els cribratges per detectar casos com els tractaments», destaca Majó.

Les poblacions amb més factors de risc d'infecció són les persones que s'injecten drogues, les migrades procedents de països amb altes prevalences del VHC i les que tenen pràctiques sexuals de risc sense protecció. Salut treballa en estratègies adaptades per al diagnòstic precoç i circuits senzills i àgils a través d'intervencions comunitàries.

Les persones drogodependents, especialment aquelles que s'injecten drogues, presenten una alta prevalença d'hepatitis C, més alta que la població general. Es calcula que la prevalença d'anticossos positius de VHC és del 74% i la infecció activa, del 54,2%. Dues de cada tres infeccions d'hepatitis C són en persones que s'injecten drogues.

D'altra banda, el 2021 Salut va posar en marxa a quatre zones de Catalunya el projecte MiCatC, en el marc del qual s'han fet 150 intervencions comunitàries i s'han cribrat prop de 1.500 persones. L'objectiu, arribar a les persones migrades provinents de països amb altes prevalences del VHC, però també del virus de l'hepatitis B (VHB). El 3,3% de persones tenia anticossos positius de VHC i un 1,1%, infecció activa. Totes elles han estat derivades a l'atenció sanitària i han seguit el tractament.

Majó adverteix de l'estigma que poden portar associat les malalties i més si són infeccioses. «En aquest cas hi pot haver un doble estigma pel fet de ser una persona que consumeix drogues o migrant i tenir la malaltia», alerta el coordinador del programa Hepatitis, que demana tenir presents els factors psicològics i socials que implica la malaltia per trencar l'estigma.