Política
Els 'alts secrets' de l'Estat espanyol només es podran desclassificar al cap de 50 anys
Fins ara no hi havia un termini fixat i era Defensa qui ho decidia, mentre que la nova llei ho deixarà en mans de Presidència
Sánchez anuncia una reforma de les lleis de secrets i del CNI arran del 'Catalangate'
El Consell de Ministres tramitarà aquest dilluns l'avantprojecte de llei de secrets oficials, que incorporarà quatre categories, fixarà un mínim de 50 anys per a guardar els 'alts secrets' d'Estat i atorgarà la responsabilitat de la informació classificada al Ministeri de la Presidència.
L'aprovació de l'avantprojecte serà en l'última reunió del Consell abans del parèntesi estiuenc, que se celebra a la tarda perquè pugui presidir-la el cap del Govern, Pedro Sánchez, al retorn del seu gira pels Balcans Occidentals.
Sánchez, en una conversa informal amb els periodistes que cobreixen aquesta visita, ha avançat l'aprovació d'aquest projecte i ha recalcat la rellevància que vagi a substituir a la llei vigent en l'actualitat i que data de 1968.
La denominació serà Avantprojecte de Llei d'Informació Classificada, i fixarà quatre categories de protecció: alt secret, secret, confidencial i restringit.
En funció de la categoria, els terminis per a la desclassificació oscil·len entre els 50 anys per als alts secrets (la informació que es considerarà més sensible) i els 4 anys per a la informació restringida, encara que aquest període podrà prorrogar-se en alguns casos.
Actualment no existeix cap termini límit per a la desclassificació de la informació de caràcter reservat.
Fonts del Govern subratllen que l'establiment d'aquestes quatre categories de protecció es fa conforme a les normes comunes entre els socis de la UE i l'OTAN i recalquen que es tracta d'adaptar el tractament de la informació classificada a l'ordenament constitucional.
La llei estableix una autoritat nacional per a la protecció de la informació classificada, amb competències, entre altres, de garantir el compliment de la normativa, de coordinació i suport de les unitats de cada ministeri i de relació amb les autoritats internacionals en la matèria.
Fins ara era Defensa l'autoritat responsable de la informació classificada a Espanya, però l'avantprojecte atorga ara aquesta competència al Ministeri de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, al front de la qual està ara Félix Bolaños.
Una decisió que l'Executiu assenyala que està també en línia amb el que passa a la gran majoria de països de la UE i l'OTAN perquè es tracta d'un departament transversal i de coordinació interministerial.
El fet que aquesta competència deixi d'estar en mans de Defensa no ha provocat cap queixa de la ministra d'aquest àrea, Margarita Robles, ja que, segons Sánchez, ella mateixa li va mostrar el seu suport la setmana passada perquè el text previst prosperés.
L'aprovació d'una nova llei de secrets oficials ha estat reclamada des de fa anys per diversos grups polítics, i un dels més actius en aquesta demanda ha estat el PNB.
Després que el seu portaveu en el Congrés, Aitor Esteban tornés a plantejar la necessitat d'aquesta llei en el passat debat sobre l'estat de la nació, Sánchez, en la seva contestació al dirigent basc, va avançar que l'avantprojecte de la nova llei de secrets oficials s'aprovaria durant el mes de juliol.
Prèviament, el cap del Govern ja s'havia anunciat que hi hauria una nova normativa el 26 de maig, quan també va donar a conèixer el seu pla de reformar la llei del control judicial del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) després de la crisi sorgida pel cas d'espionatge polític mitjançant el sistema Pegasus a dirigents independentistes catalans.
Sánchez ja va assenyalar llavors que l'objectiu de la nova llei és adequar a l'ordenament jurídic la desclassificació de documents confidencials i adaptar-la als estàndards internacionals.
«Ens homologarà a les democràcies més avançades, complint amb els requeriments de la normativa de la UE i de l'OTAN i amb els tractats internacionals subscrits pel nostre país», va destacar llavors el president del Govern.
En la seva conversa amb els informadors en la gira balcànica, el president del Govern va subratllar que confia que compti amb el suport dels grups parlamentaris perquè amb la llei se substituirà a una aprovada abans del període democràtic.