La pèrdua ràpida d'olfacte prediu la demència i l'alzheimer
Un estudi dels EUA considera que és un indicador «realment bo» per preveure aquestes malalties
Neurocientífics asseguren que no es coneix «ni l'1 per cent» del cervell
La disminució del sentit de l'olfacte d'una persona al llarg del temps no sols pot predir la pèrdua de la funció cognitiva, sinó que també pot preveure canvis estructurals en regions del cervell que són importants per a la malaltia d'Alzheimer i la demència en general.
Aquesta és la principal conclusió d'una recerca liderada per la Universitat de Medicina de Chicago que ofereix «una altra pista» de com un ràpid declivi del sentit de l'olfacte és un indicador «realment bo» del que acabarà ocorrent estructuralment en regions específiques del cervell, resumeix Jayant M. Pinto, un dels seus autors.
Basada en un estudi de seguiment a 515 adults majors, es publica en Alzheimer's & Dementia: The Journal of the Alzheimer's Association.
La memòria exerceix un paper fonamental en la capacitat humana per a reconèixer olors i la comunitat científica coneix des de fa temps la relació entre el sentit de l'olfacte i la demència, recorda un comunicat de la Universitat de Chicago.
Les plaques i cabdells -de proteïnes- que caracteritzen el teixit afectat per l'alzheimer solen aparèixer en les zones olfactòries del cervell i les associades a la memòria abans de desenvolupar-se en altres parts d'aquest òrgan. No obstant això, encara es desconeix si aquest mal és el causant de la disminució del sentit de l'olfacte d'una persona.
Pinto i el seu equip volien veure si era possible identificar alteracions en el cervell que es correlacionessin amb la pèrdua d'olfacte i la funció cognitiva d'una persona al llarg del temps.
«La nostra idea era que les persones amb un sentit de l'olfacte que disminuïa ràpidament amb el temps estarien en pitjor forma -i tindrien més probabilitats de tenir problemes cerebrals i fins i tot el propi alzheimer- que aquelles en les quals aquest disminuïa lentament o mantenien un sentit de l'olfacte normal», detalla Rachel Pacyna.
L'equip va utilitzar dades anònimes de pacients del Projecte de Memòria i Envelliment de la Universitat Rush, iniciat en 1997 per a investigar afeccions cròniques de l'envelliment i malalties neurodegeneratives, com l'alzheimer.
Els pacients se sotmeten a proves anuals per a comprovar la seva capacitat d'identificar unes certes olors, la seva funció cognitiva o els signes de demència; a alguns també se'ls va realitzar una ressonància magnètica.
En les seves observacions, els científics van descobrir que un ràpid declivi del sentit de l'olfacte d'una persona durant un període de cognició normal vaticina múltiples característiques de la malaltia d'Alzheimer, incloent-hi un menor volum de matèria grisa en les àrees del cervell relacionades amb l'olfacte i la memòria, una pitjor cognició i un major risc de demència.
De fet, el risc de pèrdua del sentit de l'olfacte era similar al de ser portador del gen APOE-e4, un conegut factor de risc genètic per a desenvolupar alzheimer.
Els canvis eren més notables a les regions olfactòries primàries, incloent-hi l'amígdala i escorça entorrinal, que és una entrada important a l'hipocamp, un lloc crític en l'alzheimer.
«Vam poder demostrar que el volum i la forma de la matèria grisa en les zones olfactòries i associades a la memòria en persones amb un ràpid declivi del sentit de l'olfacte eren menors en comparació amb les que tenien un declivi olfactori menys greu», resumeix Pinto.
Segons l'investigador, aquest estudi «cal prendre'l en el context de tots els factors de risc coneguts de l'alzheimer, inclosos els efectes de la dieta i l'exercici».
«El sentit de l'olfacte i els canvis en el mateix han de ser un component important en el context d'una sèrie de factors que creem afecten el cervell en la salut i l'envelliment».
Per a Pacyna, si es pogués identificar a les persones de 40, 50 i 60 anys que corren major risc des del principi, es podria tenir suficient informació per a inscriure-les en assajos clínics i desenvolupar millors medicaments.
No obstant això, els científics admeten algunes limitacions de l'estudi, com que els participants només disposaven d'una ressonància magnètica, faltant dades, per tant, per a precisar quan van començar els canvis estructurals en els cervells o amb quina rapidesa es van reduir les regions cerebrals.