Identifiquen una molècula que podria servir per tractar la celíquia
La neprosina es troba de forma natural al fluid digestiu de la planta carnívora 'Nepenthes ventrata'
economia catalana, restauració, bar, restaurant, cafeteria, cambrera
Un treball liderat per científics de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB) del CSIC ha identificat una molècula que podria contrarestar l'efecte dels pèptids tòxics causants de la celiaquia.
La molècula estudiada és la neprosina, que es troba de forma natural al fluid digestiu de la planta carnívora Nepenthes ventrata, ha explicat aquest divendres el CSIC en un comunicat.
Segons revela el treball, liderat per l'investigador F. Xavier Gomis-Rüth i que té com a primeres signants les investigadores Laura del Amo-Mestre i Soraia Mendes, tots de l'IBMB-CSIC, la neprosina és una prometedora possibilitat de tractament per a la celiaquia.
L'estudi, publicat a la revista Nature Communications, ha desxifrat el mecanisme d'acció de la molècula, la seva estructura, així com les característiques més rellevants de cara a un possible tractament de la malaltia.
Els resultats del treball mostren que la neprosina pot degradar el pèptid 33-mer -un dels principals detonants de la celiaquia- abans que arribi a l'intestí, de manera que es podria evitar aquesta resposta inflamatòria autoimmunitària.
«Una via prometedora són les molècules que destrueixin els pèptids tòxics, i que puguin ser administrades per via oral, de manera similar als comprimits de lactasa que prenen els intolerants a la lactosa», ha explicat Gomis-Rüth.
Un tractament així hauria de contenir una molècula capaç de trencar els pèptids tòxics i ser innocu per a l'intestí; hauria de ser prou eficient per degradar una bona quantitat de pèptids tòxics amb dosis raonables; i hauria de ser actiu abans de passar a l'intestí.
«Els estudis que hem realitzat ens han permès verificar que la neprosina té un enorme potencial per ser desenvolupada com a medicament, ja que és molt més activa en les condicions extremes de la digestió a l'estómac que altres enzims proteolítics candidats actualment en estudi, col·lectivament denominats 'glutenases', per a la seva aplicació terapèutica, i compleix totes les característiques que es requereixen a priori per a una glutenasa eficient», ha indicat Gomis-Rüth.
L'investigador ha explicat que el proper pas serà dur a terme assajos més específics per verificar aquest potencial abans de passar a assaigs clínics i a treballar amb molècules mutants que encara puguin ser més eficients.