L'aspirina compleix 125 anys i encara se li descobreixen noves aplicacions

El medicament probablement més conegut del món i considerat per molts com el fàrmac del segle XX, l'aspirina, compleix demà 125 anys, un temps en el qual ha estat el rei de les farmacioles perquè, encara que la seva presència va anar disminuint per l'aparició d'altres analgèsics, actualment té una nova vida.

Cada any es publiquen centenars d'estudis sobre les seves propietats i és objecte d'unes 3.500 publicacions científiques, segons fonts de la companyia que la va patentar, Bayer, i es continuen descobrint noves indicacions potencials del seu principi actiu, l'àcid acetilsalicílic (AAS), sintetitzat pel jove químic alemany Félix Hoffmann el 1897.

Les tauletes en caixa verda i blanca amb lletres negres són presents en moltes retines dels quals tenen, en la seva majoria, més de quaranta anys, per les seves indicacions com a analgèsic, antipirètic i antiinflamatori, però sobretot pel sabor de pica-pica de maduixa àcida de l'aspirina infantil.

«Com de bones que estaven les aspirines infantils», diuen amb nostàlgia des del grup de Facebook «Jo fui a EGB». «La meva mare les desfeia en una mica d'aigua en una cullereta … Quin gust tan bo», comenta Gloria, una usuària d'aquesta xarxa social.

Les imatges es repeteixen en una altra de les petites d'aleshores: «recordo de venir la meva mare i dir-me que em mengés una llaminadura, que estava molt bona, molt bona i que em treia el dolor, així que si et feia mal el cap, pren aspirina. Que tenies unes dècimes, aspirina. Te la donaven per a tot, però jo encantada».

Aquest sabor tan especial que «enganxava» va fer que més d'un fingís un mal de cap, de queixals o de qualsevol altra cosa. «La de vegades que em feia mal el cap», diu amb ironia Estefanía.

A alguns l'aspirina els fa rememorar moments també molt personals i familiars: «sempre l'associaré als meus pares cuidant-me quan em posava malalta i venien a donar-me-la abans de dormir. El sabor era meravellós, però res millor que el petó de bona nit que venia després», diu Isabel.

«Ni Dalsy ni Apiretal, la que estava bona era l'Aspirina infantil», reclamen ja amb humor des del mateix grup, perquè amb el temps aquesta va ser suplantada per altres medicaments, com els esmentats, i sobretot des de 2003, quan es va deixar de vendre sense recepta en les farmàcies i el comitè de seguretat dels medicaments va recomanar la prescripció mèdica en associar-la amb la síndrome de Reye.

Suplantada per altres analgèsics i antiinflamatoris

El consum d'aspirina en general va començar a disminuir de manera notable a final del segle XX, després que sorgissin analgèsics i antiinflamatoris «més segurs i eficaços perquè l'AAS està contraindicat en diversos casos», segons explica a Efe Paula Mateos, de l'àrea d'Informació del Medicament del Consell General de Col·legis Farmacèutics.

Va ser suplantada pel paracetamol i l'ibuprofé, amb menys efectes gastroerosius, encara que va tornar a tenir més presència, quan es va descobrir que podia actuar com a anticoagulant i antiagregant plaquetari, és a dir, prevenia la formació de coàguls sanguinis al cor, segons detalla a Efe el doctor Lorenzo Armenteros, de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG).

No obstant això, el que per a uns és l'efecte buscat, per a uns altres constitueix una de les principals contraindicacions, perquè l'AAS «pot empitjorar la pèrdua de sang en lesions i úlceres gastrointestinals», segons la farmacèutica Mateos.

Una altra explicació que l'aspirina hagi estat una mica oblidada és perquè ja no aquesta subvencionada pel Sistema Nacional de Salut, encara que l'AAS actualment sí que és finançat com a analgèsic i també com a anticoagulant sota altres marques.

Les noves indicacions

Com es va descobrir amb el temps, l'aspirina també actua davant de les malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, i de fet és un dels tractaments d'urgència que s'utilitza en les persones que ja han patit un infart: una aspirina mastegada quan hi ha sospita que li pot estar donant de nou un atac al cor i perquè es produeixi un efecte antiagregant immediat, segons Armenteros.

Fins i tot, quan algú té un antecedent cardíac, l'AAS és un tractament diari i actua com a «prevenció secundària».

I ara a més, noves recerques apunten al fet que el consum regular d'aspirina és bo per a reduir la incidència de càncer colorectal, perquè sembla que té la capacitat d'interferir en el desenvolupament de les cèl·lules tumorals, aconseguir que morin i deixin de proliferar.

Les possibilitats d'aquest medicament, petit en grandària, no obstant això semblen grans, i de fet ja s'albiraven amb les coses curioses que porta a la seva esquena: L'aspirina ha estat el primer fàrmac a arribar a la Lluna el 12 de juliol de 1969. La van incloure en la farmaciola de primers auxilis de la càpsula de l'Apollo 11.

També ha estat crucial per a l'expedició que va conquistar el cim de l'Everest en 1993. Els escaladors depenien d'ella per a combatre els maldecaps provocats per l'altura.