Societat
El Congrés aprovarà definitivament aquesta setmana la llei del només sí és sí
La nova llei elimina el delicte d'abús sexual i tot acte sexual no consentit serà agressió
El Ple del Congrés donarà aquest dijous de manera definitiva llum verda a la llei del només sí és sí, després que el juliol passat el Senat inclogués una esmena que va modificar una lletra del text i que va retardar així l'aprovació final d'aquesta norma, que eliminarà la distinció entre abús i agressió sexual.
Va ser el passat 19 de juliol quan el Senat va aprovar per sorpresa l'esmena deJxCaten rebre el suport del PP, que s'oposa a la llei, quan s'esperava que no tornés a la Cambra baixa i entrés ja en vigor. De fet, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, va intervenir en el Ple abans de saber el desenllaç de la jornada.
El paràgraf proposat per la formació catalana ja estava inclòs en el text que va arribar del Congrés i només modifica una lletra d'aquest. D'aquesta manera, la seva entrada en vigor s'ha posposat fins que el Congrés doni el seu sí definitiu. La llei de garantia integral de la llibertat sexual modifica el Codi Penal per a suprimir la distinció entre abús i agressió sexual i fa del consentiment exprés la clau per a jutjar delictes sexuals.
La seva tramitació ha estat llarga i no ha estat exempta de polèmica. En el seu pas pel Congrés va estar a punt de decaure després que el PSOE plantegés una esmena per a castigar a tot el que es lucri per qualsevol via de la prostitució aliena, sense la necessitat que existeixi una relació d'explotació.
Davant la falta de suport dels seus socis tradicionals, el grup socialista va optar finalment per retirar l'esmena i presentar en solitari una nova proposició de llei en la qual aposta per caminar cap a l'abolició de la prostitució.
D'aquesta manera, van quedar fora els articles més polèmics sobre la prostitució, però es van incorporar esmenes per a considerar il·lícita la publicitat que contribueixi a promoure aquesta pràctica i reconèixer el dret a la residència i al treball a les víctimes que es trobin en situació irregular, en el marc de les autoritzacions excepcionals recollides en la llei d'estrangeria.
Més enllà del debat sobre la prostitució, l'origen de la llei del només sí és sí que se situa en les protestes contra la sentència del conegut cas de La Manada, que va considerar abús sexual la violació grupal d'una jove en elsSanferminesde 2016 i va deslligar una ona de manifestacions feministes. Tres anys després, el Suprem va dictaminar que es va tractar d'una violació i va elevar les penes als cinc agressors de nou a quinze anys de presó.
La nova llei elimina el delicte d'abús sexual i tot acte sexual no consentit serà agressió; el consentiment exprés passarà a ser la peça clau per a jutjar els delictes sexuals, sense necessitat que la víctima hagi d'acreditar que ha sofert violència o que s'ha resistit. «Només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona», segons resa el projecte.
Assegura l'assistència integral a les víctimes de delictes sexuals i inclou mesures per a millorar la prevenció i detecció d'aquests casos. S'ha inclòs així mateix una pena de multa d'un a tres mesos a qui reenviï imatges de tercers que hagin estat gravades sense autorització de la persona afectada i que menyscabin greument la intimitat.
També es reconeix el dret a rebre ajudes a les mares dels menors assassinats per les seves parelles o exparelles, com a víctimes de la violència vicària, i es blinda el finançament de les mesures incloses en el Pacte d'Estat contra la violència de gènere, en establir-se que el Govern haurà d'aprovar les partides pressupostàries necessàries.
Els menors que cometin delictes sexuals tindran l'obligació de realitzar programes formatius sobre educació sexual i d'igualtat de gènere, tal com van acordar PSOE, Podemos, ERC iBildu.
L'avantprojecte de llei va sortir del Consell de Ministres al març de 2020 després de llargues negociacions entre els ministeris d'Igualtat i de Justícia i va ser qüestionat pel Consell General del Poder Judicial, que va rebutjar per unanimitat tant la redacció inicial del consentiment exprés com la supressió de la distinció entre abús i violació.