Descobreixen que l'exposició d'un pesticida es relaciona amb un major risc de patir alzheimer

L'alzheimer és una de les malalties més complexes que coneixem en l'actualitat i, a causa de la seva elevadíssima incidència (que, a més, augmenta dècada a dècada) un dels principals reptes actuals de la medicina. Afortunadament, cada dia és més el que sabem sobre aquesta afecció i disposem de millors eines per a detectar-la i combatre-la.

Ara, un equip d'investigadors de la Universitat de Florida ha trobat un mecanisme que relaciona l'exposició al pesticida DDT (Dicloro difenil tricloroetano), usat fa algunes dècades en el control d'epidèmies transmeses per mosquits, amb un major risc de patir alzheimer.

Tal com desenvolupen en un article publicat en la revista especialitzada Environmental Health Perspectives, el DDT, desenvolupat pel químic guardonat amb el premi nobel Paul Hermann Müller, és un eficaç insecticida que s'emprava sovint en el control de malalties transmeses per insectes hematòfags tant a les persones com al bestiar entre la dècada dels 40 i començaments dels anys 70.

Posteriorment, no obstant això, unes certes veus van començar a denunciar el caràcter contaminant del producte, que tendia a acumular-se en l'ambient i en la cadena tròfica. Això, unit als riscos que es va descobrir que tenia per a la salut humana (es va determinar que és carcinogen i que afecta el sistema nerviós i al fetge) va suposar la prohibició del seu ús als Estats Units i molts altres països desenvolupats, en una decisió que no va estar exempta de polèmica.

Amb tot, el DDT es va continuar usant en països en vies de desenvolupament durant dècades: l'OMS, fins i tot, ho incloïa en els seus programes de control de brots de malària tan tard com en 2006. Actualment es continua emprant en unes certes zones del món.

Cal assenyalar que la generació que, en vista de l'anterior, es va veure més intensament exposada als països desenvolupats és la que en l'actualitat es troba en la franja d'edat amb major risc de desenvolupar alzheimer.

Així, aquest nou descobriment se suma a la llista d'efectes deleteris del DDT sobre la salut humana. Tal com apunten els autors, el DDT sembla provocar un augment en els nivells de les proteïnes tòxiques beta-amiloides, l'acumulació dels quals en el teixit cerebral és una de les principals característiques de l'alzheimer.

L'estudi es va dur a terme sobre tres models diferents (cèl·lules conreades, mosques transgèniques i ratolins). En tots ells es va replicar el mateix efecte, al costat d'un augment en la proteïna precursora de l'amiloide.

Això succeeix, diuen, perquè el DDT manté oberts els canals de sodi que les neurones empren per a comunicar-se entre elles. Al seu torn, això incrementa la seva activació i la secreció de pèptids de beta-amiloide.

L'equip de científics, a més, va experimentar amb un mètode potencial per a contrarestar l'efecte de l'exposició al DDT. Sobre la base del principi descrit, van comprovar que tractar les neurones amb el compost tetrodotoxina (una substància present en un bon nombre d'organismes aquàtics, com el peix globus o el polp d'anells blaus, i en uns certs bacteris), que precisament bloqueja els canals de sodi, aconseguia evitar l'excés en la producció de pèptids de beta-amiloide propiciada pel DDT.

Per això, creuen que aquests resultats es poden interpretar com un full de ruta destinat al tractament i la prevenció d'una bona proporció dels casos d'alzheimer.

En aquesta línia, assenyalen que una bona part del volum de la recerca actualment dedicada a l'alzheimer s'enfoca en l'aspecte genètic de la malaltia malgrat que els gens que s'han relacionat amb la patologia tenen una freqüència relativament baixa en la naturalesa.