L'estimulació cerebral elèctrica millora la memòria de la gent gran
Els participants rebien corrent elèctric durant 20 minuts a través d'una gorra amb elèctrodes
Un expert proposa revisions del cervell a partir dels 40 per a prevenir la demència
Un nou mètode no invasiu basat en l'estimulació cerebral elèctrica permet millorar la memòria, a curt i llarg termini, en persones de més de 65 anys, amb efectes durant almenys un mes, segons un estudi que publica Nature Neuroscience.
L'estudi realitzat amb 150 persones entre 65 i 88 anys subministrava als participants, a través d'una gorra amb elèctrodes, corrent elèctric durant 20 minuts en una sessió durant quatre dies.
Els voluntaris rebien aquestes sessions on escoltaven i recordaven cinc llistes de 20 paraules mentre els investigadors dirigien la teràpia a dues regions cerebrals concretes: el lòbul parietal inferior, que es tractava amb una freqüència de 4 hercis, i el còrtex prefrontal dorsolateral a 60 hercis.
L'estimulació del lòbul parietal inferior va millorar el record de les paraules del final de la llista, cosa que indica un emmagatzematge a la memòria de treball, mentre que la del còrtex prefrontal dorsolateral va fer recordar millor les paraules del principi, cosa que reflecteix l'emmagatzematge a llarg termini.
Els que més es van beneficiar d'aquesta tècnica van ser els que tenia un rendiment cognitiu més baix previ, a més la millora va ser acumulativa durant les quatre sessions i els efectes van durar, almenys, un mes, va assenyalar en una roda de premsa virtual el líder de l'equip Robert Reinhart de la Universitat de Boston (EUA).
L'investigador va destacar que els efectes de la teràpia van ser «de moderats a grans en una gran majoria dels participants» i «entre un 85 i un 90%» va experimentar millores durant les quatre sessions d'estimulació.
Encara calen més investigacions i proves per establir si els efectes observats es prolonguen durant més d'un mes, va indicar Reinhart, i va afegir que aquesta tècnica podria contribuir a millorar les activitats quotidianes a mesura que la població mundial envelleix ràpidament.
Pel que fa als efectes secundaris, la també signant de l'estudi Shrey Grover, va dir que amb aquests aparells d'estimulació «no s'experimenta gaire» i va fer referència a una mica de picor o sensibilitat a la zona d'aplicació durant uns segons, tant al començament com al final de la sessió.
Reinghart va recordar que en fer-nos grans ens tornem més oblidadissos, ja que tendeix a disminuir la nostra memòria tant a curt com a llarg termini i que l'edat és el factor de risc més gran per al declivi cognitiu i demències com l'alzheimer.
La neurociència ha tingut un progrés destacable en la darrera dècada caracteritzant les xarxes neuronals dels dos tipus de memòria estudiats i amb aquesta nova teràpia, que té a veure amb les plasticitat cerebral, es pot actuar sobre parts molt específiques del cervell implicades en el procés de recordar, va dir.
Cal continuar investigant per determinar si aquests efectes poden durar més d'un mes, i si aquests mètodes específics també poden millorar la funció de la memòria en individus amb deteriorament de la cognició a causa de trastorns cerebrals i aquells amb risc de demència.