Els avantpassats humans caminaven sobre dues cames fa set milions d'anys

Un dels hominins més antics coneguts, avantpassat dels actuals humans, caminava ja sobre les dues cames fa 7 milions d'anys, poc després que el seu llinatge es deslligués del dels ximpanzés, segons suggereix un estudi que publica aquest dimecres la revista Nature.

L'anàlisi d'un ós de l'avantbraç i dos fèmurs de Sahelanthropus tchadensis trobats en una excavació a Toros Menalla (Txad) el 2001 dóna suport a les conclusions a les quals ja havien arribat els científics a partir d'un crani desenterrat en aquest mateix emplaçament.

Aquests homínins podien alçar-se sobre el terra, encara que encara conservaven les estructures òssies necessàries per enfilar-se als arbres, subratlla l'estudi de la Universitat de Poitiers (França) i la Universitat de Harvard (Estats Units).

L'orientació i la posició del foramen occipital al crani trobat fa dues dècades -el forat on s'insereix la columna vertebral- ja havia suggerit als paleontòlegs que els individus de toros Menalla utilitzaven dues cames com a forma de locomoció.

Ara s'han estudiat tres óssos més que es van trobar a la mateixa zona i que s'atribueixen així mateix a Sahelantrhopus tchadensis, atès que no s'han detectat altres grans primats al lloc.

Guillaume Daver i el seu equip han recollit una bateria de mesures biomètriques i indicadors biomecànics i les han comparat amb fòssils d'altres simis actuals i extints -ximpanzés, goril·les, orangutans, simis del Miocè i diversos membres del llinatge humà: Ardipithecus, Orrorin, austral Homo sapiens-.

Els seus resultats indiquen que el bipedisme convivia entre els Sahelantrhopus amb el quadrupedisme en entorns arboris.

«Totes les dades reforcen la idea d'una locomoció bípeda en una fase molt primerenca de la història humana, fins i tot si en aquesta etapa també es practicaven altres formes de locomoció», descriuen els autors del treball en un comunicat de la Universitat de Poitiers.