Política
Aprovada la llei de l'avortament que elimina l'obligació de permís patern a partir dels 16 anys
La norma inclou les baixes per regles doloroses i suprimeix els tres dies de reflexió obligatoris per avortar
Una dona embarassada es fa una ecografia en una consulta ginecològica de l'Hospital Vall d'Hebron
El Consell de Ministres ha donat llum verda a la nova llei de l'avortament que elimina l'obligació de tenir permís patern per avortar a partir dels 16 anys o en el cas de dones amb discapacitat. La norma, que ara passarà al Congrés, també suprimeix els tres dies de reflexió obligatoris per interrompre l'embaràs i pretén garantir que la intervenció es pugui fer a la sanitat pública en centres de proximitat del domicili de les dones. A més, el text inclou les baixes per regles doloroses i el finançament públic de les pastilles anticonceptives d'última generació. La llei s'ha dut al Consell de Ministres sense esperar a l'informe preceptiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha remarcat en roda de premsa a la Moncloa que amb aquesta llei la ciutadania guanya drets. «El país feminista que ja som s'està obrint pas amb fermesa en l'arquitectura de l'Estat en el moment en què més ho necessitem}, ha afirmat, i ha recordat l'aprovació al Congrés la setmana passada de la llei del «només sí és sí».
La norma inclou per primer cop les baixes per regles molt doloroses i incapacitants. Serà en forma d'incapacitat temporal sense límit de dies i assumida per l'Estat des del primer. No serà necessari tenir dies previs de cotització com passa amb altres incapacitats. La incapacitat temporal per menstruació es donarà per quadres mèdics que derivin en regles incapacitants, per exemple, vinculats a malalties com l'endometriosi o els ovaris poliquístics.
El text també incorpora la baixa prèvia al part des de la setmana 39 de gestació, que no consumirà cap dia del permís de maternitat. La llei inclou una baixa incapacitant per avortament i la provisió d'assistència a les dones que s'hi sotmetin així com la garantia de la interrupció de l'embaràs a la sanitat pública amb èmfasi en la proximitat al domicili de les dones.
La norma reconeix l'objecció de consciència dels professionals sanitaris que no vulguin practicar avortaments com a dret individual i ho regula com es fa a la llei de l'eutanàsia per garantir que sempre hi haurà personal disponible per fer aquesta mena d'intervenció. Qui es declari objector, serà d'aplicació tant a la pública com la privada.
A més, les pastilles anticonceptives d'última generació seran finançades públicament i tornaran a estar cobertes per la Seguretat Social. L'anterior executiu del PP va retirar el 2013 del catàleg cobert per l'Estat la gran majoria de pastilles anticonceptives orals més modernes. També es promouran els mètodes d'anticoncepció masculina.
Un altre element que contempla l'avantprojecte de llei és el repartiment gratuït a instituts, presons, centres cívics o organismes públics de productes de salut menstrual com tampons, compreses o copes menstruals per acabar amb la pobresa menstrual. Els centres educatius, de salut o penitenciaris repartiran gratuïtament mètodes barrera d'anticonceptius vinculats a campanyes d'educació sexual.
A més, reconeix la gestació amb ventres de lloguer com una forma de violència contra les dones i prohibeix la publicitat de les empreses d'intermediació. El text també posa èmfasi en la formació en educació sexual i menstrual que serà integral i donarà protagonisme al consentiment i les relacions fomentades en el bon tracte.