Tresors arqueològics a Mesopotàmia queden al descobert gràcies a la sequera

El descens de les aigües de rius i embassaments ha deixat al descobert tresors arqueològics en les conques dels rius Tigris i Eufrates al seu pas per l'Iraq i Síria, bressol de diverses de les civilitzacions més antigues del món i escenari en els últims anys d'una persistent sequera.

Igual que en altres parts del món, on la baixada del nivell de rius i embassaments ha deixat al descobert pobles ibers a Espanya, estàtues budistes a la Xina o petjades de dinosaures als EUA, en la zona de Mesopotàmia, una de les més afectades pel canvi climàtic i la sequera estan reapareixent tresors arqueològics inesperats.

El descens del cabal de l'Eufrates ha destapat al nord de Síria diversos llocs arqueològics, inclosos alguns cementiris, pertanyents a períodes històrics que es remunten fins fa 11 mil·lennis i que estaven submergits sota les aigües de l'embassament d'Al Asad, construït a principis de la dècada de 1970.

Entre aquests llocs destaca el del pujol de Tel Qamluq, on van sorgir diversos jaciments del tercer i el quart mil·lenni abans de Crist, va explicar a Efe el director general d'Antiguitats i Museus sirià, Mohamed Nazeer Awad.

Awad va reconèixer que el seu departament no ha tingut accés directe a aquestes troballes, atès que es troben en una zona controlada per les Forces Democràtiques Sirianes, una aliança conformada principalment per kurdosirianss que, a causa del conflicte armat iniciat en 2011, ha proclamat una administració autònoma en part del nord i nord-est del país.

No obstant això, va afegir, han rebut informes i imatges de tècnics i arqueòlegs de la regió.

Restes d'11.000 anys

Els jaciments ja havien estat explorats abans de l'ompliment de l'embassament en el marc d'una campanya internacional per a salvar el patrimoni que anava a ser cobert per les aigües després de la construcció de la presa.

Amb la reculada de l'àrea inundada també ha sorgit el lloc de Tel Meribet, amb restes del novè mil·lenni abans de Crist i on es va construir la que és històricament considerada la primera muralla siriana en la zona, d'uns 11.000 anys d'antiguitat.

Més sorprenent és la ciutat que ha emergit al Kurdistan iraquià, en les ribes, ampliades per l'escassetat d'aigua, de l'embassament de la presa de Mossul.

Es tracta de la ciutat de Zajiko, un important centre cultural de l'antic regne de Mitani, que es va desenvolupar entre els anys 1550 i 1350 abans de Crist.

A l'Iraq la sequera porta tres anys, entre acusacions de Bagdad als països de la conca dels seus dos principals rius, principalment Turquia (on neixen tant l'Eufrates com el Tigris) i l'Iran (d'on prové el Karun, un important afluent del Tigris), de no complir els acords quant a les quotes d'aigua.

Referències babilòniques

El director d'Antiguitats i Patrimoni de la província kurdoiraquiana de Dohuk, Bex al Brefkani, va apuntar a Efe que Zajiko, que apareixia esmentada en antics textos babilònics però de la qual es desconeixia la seva ubicació exacta, va ressorgir de les aigües per primera vegada en 2018, però el continu recés d'aquestes va permetre l'any passat descobrir moltes parts de la ciutat.

Entre elles, va sostenir, edificis residencials i administratius de dues plantes, un lloc per a la fosa de metalls, grans murs de fins a sis metres d'ample i torres.

A més, s'han trobat en aquest jaciment arqueològic retornat per l'embassament a uns tres quilòmetres de la localitat de Komuna múltiples murs de maó, segells, ceràmica, textos cuneïformes i una secció de murs d'un edifici amb restes del seu color original.

El nivell de l'embassament està permetent dur a terme unes excavacions en el lloc supervisades per la Direcció d'Antiguitats i Patrimoni kurdoiraquiana a Dohuk i les universitats alemanyes de Tubinga i Friburg.