Societat
Els nens que van al menjador escolar són més alts i rendeixen més
Un estudi realitzat a Suècia per un espanyol assenyala també que d'adults, aquests nens aconsegueixen majors ingressos econòmics
L'Ajuntament de Reus concedirà 3.075 ajuts de menjador escolar per aquest curs
Estendre el menjador escolar a tots els nens d'Infantil i Primària té enormes beneficis a llarg termini: guanyen en alçada, estan més sans, rendeixen més i, d'adults, obtenen majors ingressos, segons una anàlisi del professor de la Universitat d'Estocolm José Montalbán, que es basa en una recerca realitzada a Suècia.
En una entrevista telefònica amb EFE, l'especialista en economia de l'educació defensa que la universalització del menjador escolar és una de les polítiques amb un major retorn, més fins i tot que la baixada de ràtios d'alumnes per professor, una de les mesures més demandades per la comunitat educativa espanyola des de fa molt temps.
La seva anàlisi de cost-benefici es basa en un recent estudi de recerca publicat a Suècia, que aparella dades històriques amb dades administratives de la població sueca al llarg de 50 anys (des que els alumnes estan en primària fins que es jubilen). La conclusió és que els resultats són extrapolables a Espanya, afirma.
La millora de la qualitat nutricional durant un període de nou anys -de segon cicle d'Infantil fins a Primària- té «un impacte que va des de la millora de les seves capacitats acadèmiques a tenir en el futur» treballs millor retribuïts, al costat d'efectes indirectes com l'augment de l'oferta laboral de les mares.
Fins i tot, explica Montalbán, s'ha vist que els nens suecs que acudien al menjador de l'escola eren més alts d'adults (El país mesura a tota la seva població als 18 anys per al seu registre militar).
A més s'ha vist que els estudiants que van ser durant la seva educació primària al menjador escolar universal van incrementar els seus ingressos en un 3% al llarg de la seva vida laboral respecte als que no hi van ser. Aquells amb rendes familiars més baixes van ser els que més es van beneficiar d'aquesta política, augmentant els seus ingressos futurs en un 5,8%.
A Espanya, explica l'investigador de l'Institut suec de Recerques Socials de la Universitat d'Estocolm, «tenim gairebé tota la infraestructura de menjadors construïda, al voltant del 70% dels centres ja té, però només ho usa el 40% dels nens d'Infantil i Primària, per tant hi ha molt de marge de millora».
S'uneix a això que només el 11,2% dels petits té una beca de menjador, en conseqüència per a universalitzar aquest servei faria falta invertir una mica més de 1.600 milions d'euros, xifra que «no és desorbitada si tenim en compte que el pressupost d'educació supera al nostre país els 50.000 milions».
En primer lloc, defensa Montalbán, caldria construir els menjadors en els centres educatius on encara no existeixen, la qual cosa tindria un cost més alt en els primers anys, i «a partir d'aquí augmentar el pressupost un 3%».
A Suècia, Finlàndia i Estònia, els menjadors escolars estan totalment subvencionats; a França, Itàlia i Gran Bretanya es beca a una petita part i a Noruega i Dinamarca, no hi ha menjadors escolars, i els nens porten el seu propi menjar al col·legi.
Aquesta última opció, opina el professor, no ajuda a aconseguir un dels objectius bàsics del menjador escolar que és que tots els nens gaudeixin d'una dieta equilibrada i «tinguin la suficient nutrició per a enfrontar-se al dia».
Precisament, Espanya és un dels països de la Unió Europea amb un major nombre de nens amb sobrepès.
Altres conseqüències del menjador escolar universal és que s'incrementen els anys d'escolarització i la probabilitat d'accedir a la universitat.
Espanya té un sistema de menjador escolar de subvenció parcial, en el qual cada comunitat autònoma té la seva pròpia regulació sobre els serveis que ofereix, i hi ha fortes diferències entre comunitats autònomes.
En el curs 2020/21 el preu diari del menjador va oscil·lar entre els 3,5 i 6,5 euros al dia (entre 612,5 i 1 137 euros a l'any).
Fa uns dies, el Ministeri de Consum va obrir la consulta pública d'un reial decret que té per objectiu garantir l'accés a una alimentació i nutrició de qualitat en els menjadors escolars, amb menús on siguin presents almenys un 45% de fruites i hortalisses de temporada.