Descobreixen que els espermatozoides treballen en equip per a arribar més ràpid a l'òvul

En una de les seves més divertides pel·lícules, Tot el que sempre va voler saber sobre el sexe i mai es va atrevir a preguntar, Woody Allen és un espermatozoide. Li veiem xerrant amb uns altres com ell i compartint les seves pors per tractar-se de la seva «primera» ejaculació. L'acudit visual d'Allen insistia en aquesta idea comuna que cada espermatozoide es busca la vida en la seva (teòric) intent per arribar a l'òvul.

Però resulta que no, que no es tracta d'una carrera entre espermatozoides que competeixen per ser el més ràpid i hàbil a arribar a un òvul. La naturalesa, veiem una altra vegada, prefereix la cooperació a la competició. Investigadors acaben de descobrir que els espermatozoides formen equips per a arribar més ràpid a l'objectiu.

En un articulo publicat aquesta setmana en Frontiers in Cell and Developmental Biology, es mostra que els espermatozoides s'uneixen per a navegar per l'espès flux vaginal. No ocorre sempre, però sí sovint. Els autors ho han vist en una àmplia gamma d'espècies de mamífers.

«La imatge trenca amb la idea que representa als espermatozoides com a individus que competeixen entre ells per fertilitzar l'òvul», explica en el seu compte de Twitter el divulgador científic Alex Richter-Boix.

Espermatozoides agrupats neden millor

L'equip de científics, liderats per Chih-Kuan Tung, físic de la Universitat Estatal Tècnica i Agrícola de Carolina del Nord, ha dut a terme una sèrie d'experiments amb esperma i un dispositiu que simula el fluid del tracte reproductiu femení. Van triar l'esperma bovina per la seva semblança a l'humà.

Han trobat que els espermatozoides que viatgen en grup tenen més avantatges que els solitaris, sense importar la força del corrent de fluid a la qual s'enfrontin. «Vam veure que els espermatozoides agrupats nedaven més orientats entre si en absència de flux, podien nedar riu amunt sota fluxos intermedis i resistien millor un flux fort que els espermatozoides individuals», assenyalen els investigadors.

Segons Richter-Boix, «la imatge dels espermatozoides actuant de manera individual es basa en vistes planes en portaobjectes de microscopis o en altres entorns de laboratori que no reflecteixen les condicions naturals en les quals es mouen». La veritat es mostra en veure'ls treballant en una maqueta tridimensional.

«Pot semblar-se a la formació d'un escamot amb bicicleta, encara que la mecànica de fluids per als espermatozoides és dràsticament diferent de la dels ciclistes. Sens dubte ens agradaria saber més sobre això», explica Tung.

Saber que els espermatozoides treballen en equip pot tenir grans implicacions de futur. Els autors de l'estudi es refereixen, entre altres, als tractaments d'infertilitat. Però per a això, reconeixen, necessiten comprendre millor la física de com els espermatozoides naveguen pel flux vaginal.

«A més llarg termini, la nostra comprensió pot proporcionar una millor selecció d'esperma utilitzada per a intervencions com la fertilització in vitro o altres tecnologies de reproducció assistida», assegura principal autor de l'estudi.