Un estudi dictamina que estar sol o ser infeliç envelleix més que fumar
La salut mental influeix en el denominat «envelliment accelerat»
![La salut mental influeix en el procés d'envelliment de les persones.](https://imagenes.diarimes.com/files/image_media_main_mobile/uploads/2023/11/23/655eb63f03d56.jpeg)
Un estudi dictamina que estar sol o ser infeliç envelleix més que fumar
Tenir una salut mental vulnerable, la qual cosa en moltes ocasions està determinat per factors com la solitud o la infelicitat, envelleix més que el tabaquisme, segons han comprovat investigadors dels Estats Units i la Xina.
El mal molecular s'acumula i contribueix al desenvolupament de la fragilitat i malalties greus relacionades amb l'envelliment, però en algunes persones aquests processos moleculars són més intensos que en unes altres, una condició que es coneix com a «envelliment accelerat».
Els investigadors, que han analitzat efectes com els d'estar sol, tenir un dormir inquiet o sentir-se infeliç, han publicat les conclusions del seu treball en la revista especialitzada Aging-US, i han corroborat la transcendència que qualsevol teràpia contra l'envelliment atengui tant la salut mental com la salut física.
L'estudi va verificar amb anàlisi de sang i dades biomètriques de gairebé 12.000 adults xinesos aquest procés d'envelliment, i els investigadors van detectar que aquesta acceleració de l'envelliment es produïa en persones amb antecedents d'accidents cerebrovasculars, malalties hepàtiques i pulmonars, o en fumadors, però també en aquelles persones amb un estat mental vulnerable.
De fet, les dades van revelar que sentir-se desesperançat, infeliç i sol augmenta l'edat biològica més que fumar, i que hi ha altres factors que també acceleren aquest procés d'envelliment, com estar sol o viure en una zona rural -degut en aquest cas a la baixa disponibilitat de serveis mèdics-.
Segons Manuel Faria de la Universitat de Stanford (els Estats Units), els estats mentals i psicosocials són alguns dels indicadors més sòlids dels resultats de salut i la qualitat de vida, «però s'han omès en gran manera en l'atenció mèdica moderna”.