Condemnat a 53 anys de presó un guàrdia civil per abusos a 11 nens en un col·legi

L'Audiència d'Osca ha condemnat a penes que sumen 53 anys de presó a un guàrdia civil pels presumptes abusos sexuals comeses sobre onze nens menors d'edat als quals feia classes extraescolars en un col·legi de Barbastre (Osca).

La sentència considera lícita la legalitat dels enregistraments que va realitzar amb una càmera oculta una de les professores que tenia sospites sobre la conducta de l'acusat.

En la seva sentència, a la qual ha tingut accés Efe, el tribunal imposa a l'acusat, Serafín E.C., de 50 anys, nou penes de 5 anys i 1 dia per altres tants delictes continuats d'abusos sexuals i dos més de 4 anys cadascuna per abusos sexuals amb prevaliment a causa de la seva autoritat com a professor sobre dos dels menors.

El tribunal considera que l'encausat, detingut en 2019 després de ser denunciats els fets pel propi centre i els pares dels menors, i que en aquest moment estava destinat en el quarter de la població veïna de Montsó, es va servir de la seva condició com a professor per a abusar d'uns menors d'edats compreses entre els 6 i els 10 anys d'edat als quals havia d'educar, protegir i cuidar.

Descarta l'existència de delicte respecte a altres menors que es van veure relacionats inicialment amb la denúncia després de valorar l'absència d'evidències d'aquests abusos en l'enregistrament, la validesa legal del qual sustenta en recent jurisprudència del Tribunal Suprem.

L'enregistrament va ser fet per una professora que es va sorprendre en entrar de manera sobtada en una de les classes de l'acusat, casat i amb dos fills, i observar que tenia assegut sobre les seves cames a un dels menors als quals impartia extraescolars.

Malgrat la insistència de la defensa a sol·licitar l'anul·lació d'aquesta prova en considerar que l'enregistrament, fet sense autorització judicial per una persona aliena a la recerca, violava drets constitucionals del seu client i dels propis nens per intromissió en la seva intimitat, l'Audiència d'Osca la considera lícita, proporcionada i necessària per a l'esclariment dels fets denunciats.

En defensa de la prova, l'Audiència cita una sentència del Suprem de febrer de 2021 en la qual es descarta qüestionar la constitucionalitat de l'enregistrament fet per la mare de la víctima d'un delicte criminal en entendre que la seva utilització no suposa la «fallida o menyscapte» de cap dret fonamental.

La jurisprudència de l'alt tribunal adverteix que «mancaria de sentit resoldre els dubtes sobre la legalitat d'aquesta informació obtinguda per un particular, obligant els agents de policia a operar amb una irreflexiva regla d'exclusió que anteposés la protecció de les dades personals de narcotraficants o la intimitat domiciliària d'un assassí enfront de la recerca d'un greu delicte contra la vida o la salut pública».

L'Audiència d'Osca també descarta els arguments de la defensa respecte a dificultats per a accedir a l'enregistrament incriminatori aportat, encara que admet que l'obligació establerta per l'instructor que el seu visionat es realitzés exclusivament en el jutjat va poder generar «molèsties i incomoditat» al lletrat.

I a més, valora, d'altra banda, el testimoniatge donat pels propis menors en l'exploració que els va ser feta pels especialistes durant la instrucció, que, segons el parer del tribunal, doten de «solidesa» al cas en el seu conjunt.

«Amb alguna excepció -ressalta la sentència-, la major part dels nens i nenes venen a coincidir en qüestions essencials, com ara que l'acusat els donava de manera habitual llaminadures i regals, i que, especialment a les nenes, les asseia sobre els seus genolls, les abraçava, els feia petons o els tocava l'esquena per sota de la samarreta».

Afegeix que malgrat el «bon concepte» que tenien aquests menors del seu professor, que «no apreciessin una connotació sexual en la conducta de l'acusat, donada la seva edat».

Fonts jurídiques consultades per Efe han explicat que en el cas si es fes ferm la sentència, recurrible encara davant el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó i davant el Suprem, la condemna a imposar a l'acusat no podria ser superior, d'acord amb el Codi Penal, al triple de la màxima pena imposada, és a dir que se situaria en 15 anys i 3 dies.