El motiu psicològic pel qual comprovem que la porta està tancada dues vegades
La majoria automatitzem el gest a força de repetir-lo i no el registrem en la memòria
Surts de casa cap al treball, amb el cap sumit en els teus pensaments. Al cap d'uns metres, camí del transport públic, t'assalta d'imprevist i amb força un dubte:M'he deixat la porta oberta?Per descomptat, no ets l'únic; es tracta d'unaexperiència bastant universal.I té les seves raons psicològiques darrere.
En la majoria de casos, no hi ha res de què preocupar-se. Si ho pensem, hi ha molts petits hàbits quotidians (com tancar la porta amb clau) l'omissió de la qual potencialment podria implicar conseqüències importants, però que a força de realitzar-los habitualment estanautomatitzats.
En tractar-se d'un gest tan comú i anodí, la nostra memòria a mitjà i llarg termini no registra cada vegada que ho fem; en un cert sentit, guardar elrecord individual de cada vegadaque realitzem cadascun d'aquests gestos ocuparia un espai molt valuós en el nostre cervell.
Per tant, en principi no hauria de ser motiu de preocupació. Fins i tot si a vegades sentim la necessitat de realment donar la volta i comprovar-ho, la qual cosa evidència és que, probablement, estem acostumats a fer-ho. Però en uns certs casos, aquesta urgència sí que podria ser evidència d'unacondició més complexa.
A la majoria de les persones, aquesta incertesa (o fins i tot incomoditat)a penes els dura uns segons: o la rebutgen i continuen amb el seu camí, o tornen a comprovar-lo una única vegada i es queden tranquil·les.
El problema és que a unes altres, aquesta sensació pot generar-los una intensa angoixa, i fins i tot poden sentir la necessitat inevitable de tornar icomprovar-lo diverses vegades.En aquests casos, la força d'aquests pensaments podria ser indicativa d'alguna mena de trastorn d'ansietat, i més específicament d'un trastorn obsessivocompulsiu.
El trastorn obsessiu compulsiu (TOC)està marcat per un patró depensaments o pors invasives, que provoquen comportaments repetitius (compulsions) molt difícils d'evitar pel pacient. Per exemple, en el cas de la porta, la por seria al fet que un intrús entri a la nostra casa, i el comportament repetitiu seria comprovar diverses vegades si la porta està tancada. Afortunadament,aquesta condició sovint es pot tractar, evitant que els símptomes interfereixin amb la vida diària i reduint en bona part el grau de malestar i ansietat.