Un nou fàrmac mostra resposta parcial en pacients amb fracàs amb tractaments contra el càncer de fetge
Una investigadora del Clínic presenta els resultats en el simposi de teràpies del càncer que se celebra a Barcelona
Un nou fàrmac mostra resposta parcial en pacients amb fracàs amb tractaments contra el càncer de fetge
Un nou fàrmac que inhibeix un enzim que té un paper crucial en la divisió i el creixement cel·lular ha mostrat signes d'activitat anticancerígena amb efectes secundaris manejables en alguns pacients amb càncer de fetge que havien rebut sense èxit altres tractaments convencionals.
Els resultats s'han presentat en el marc del 34è Simposi EORTC-NCI-AACR sobre dianes moleculars i teràpies del càncer que se celebra a Barcelona. La troballa l'ha presentat la cap de la Unitat de Càncer de Fetge de Barcelona Clínic, de l'Hospital Clínic de Barcelona, la doctora María Reig. El càncer primari de fetge és el setè més comú i una de les principals causes de mort relacionada amb el càncer arreu del món.
Reig ha apuntat que el treball preclínic ha demostrat que el fàrmac va ser molt eficaç per prevenir la proliferació de cèl·lules canceroses, tant sol com en combinació amb altres medicaments. Ha afegit que sembla més potent que altres inhibidors de la quinasa en les cèl·lules de càncer de fetge, motiu pel qual s'està provant com a agent únic en un assaig clínic de fase I en pacients amb càncer de fetge.
Petita mostra
En un assaig denominat MPS-153-001 es va administrar el fàrmac per via intravenosa a 12 pacients amb càncer de fetge els dies 1, 8 i 15 de cada quatre setmanes en dosis creixents a partir de 100 mg per metre de superfície corporal per setmana. Tots els pacients havien rebut tractaments previs amb fins a tres medicaments diferents contra el càncer que no havien aconseguir detenir la malaltia.
El 16 d'agost passat, 10 pacients havien interromput el tractament. D'aquests, set per la progressió de la malaltia. Dels 11 que van poder ser avaluats per veure si la medicació estava tenint un impacte sobre el càncer, es va observar que el càncer s'havia reduït com a mínim en un 30% en dos d'ells durant 2,5 i 9,3 mesos.
Tots dos van interrompre el tractament després que el càncer comencés a créixer novament als 6,5 i 11,1 mesos, respectivament. Altres dos pacients tenien una malaltia estable de llarga durada ja que el càncer ni va créixer ni va minvar i encara reben el tractament després d'onze i 18 cicles.
Amb la dosi de 100 mg/m2/setmana, un dels sis pacients que van poder ser avaluats va tenir una resposta parcial al fàrmac. A dosis de 135 mg/m2/setmana, un dels cinc va tenir una resposta parcial. Donat que cada pacient va tenir tres fracassos previs amb els tractaments estàndard, les respostes a NMS-01940153E impliquen una «senyal clara»que aquest nou mecanisme podria ser valuós en el càncer de fetge, especialment per als pacients en què no s'hagi obtingut resposta a les opcions estàndard, apunta la doctora.
Quan es va augmentar la dosi, dos pacients van experimentar netropenia (recompte reduït de glòbuls blancs) amb sèpsies o infecció del tracte urinari, a una dosi de 135 mg/m2/setmana. Aquests efectes secundaris van ser suficientment greus com per detenir un augment de la dosi. Altres efectes secundaris van ser orina de color anormal, baixes plaquetes, anèmia, debilitat, diarrea i reacció en el lloc de la injecció.
Assaig en fase II en pacients sense resposta prèvia
El fàrmac s'està avaluant actualment en un assaig clínic de fase II en pacients amb càncer de fetge que no es pot tractar amb cirurgia i que no han respost a tractaments estàndard existents.
Reig reconeix que es tracta d'un estudi petit i que caldrà mostrar resultats en estudis més grans. Tot i això, apunta que els resultats suggereixen que NMS-01940153E hauria de seguir estudiant-se en càncer de fetge. L'estudi de fase II està previst que es continuï desenvolupant fins al 2024 en centres de l'estat espanyol i Itàlia.