Alerten que més del 20% dels menors aposten diners en jocs d'atzar

Més del 20% dels estudiants d'entre 14 i 18 anys han jugat amb diners de manera virtual o presencial durant l'últim any, una pràctica no permesa en menors però que va en augment «i cada vegada està més normalitzada a la nostra societat», segons denuncia la psicòloga especialista en addiccions del Consorci Sanitari de Terrassa Núria Aragay.

Amb motiu de la celebració aquest dissabte del Dia Mundial sense Jocs d'Atzar, Aragay, que és coordinadora de l'Àrea de Psicologia Clínica de l'Institut Brain 360 i de la Unitat d'Adiccions Comportamentals del Consorci Sanitari de Terrassa, ha alertat de l'increment de les addiccions a els jocs en què s'aposten diners.

En aquest sentit, ha mostrat l'estudi ETUDES3, fet per l'Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions, segons el qual aquest trastorn afecta l'1,6% de la població espanyola d'entre 15 i 64 anys i assegura que encara que la ludopatia tradicionalment ha estat associada als adults ia les màquines escurabutxaques, ara té pacients de 18 o 20 anys que necessiten tractament.

«I és que el paradigma s'ha anat transformant principalment per l'aparició del joc en línia i la publicitat de cases d'apostes, ja sigui en format tradicional o a través d''influencers' i altres tipus de creadors de contingut amb una forta influència en els joves», denuncia la psicòloga.

Tot i que els governs prenen mesures per regular aquests missatges externs, Aragay remarca que «el bombardeig constant que hi ha a internet fa que vegem el joc com una cosa fàcil i accessible».

La psicòloga recorda que el joc està prohibit per a menors de 18 anys, però «igual que tots hem entrat en una discoteca sent menors d'edat, passa el mateix tant en espais físics com a internet. Hi ha maneres de colar-se i també gent que fa ulls grossos».

Segons els darrers estudis sobre aquest fenomen, els jocs amb diners més estesos entre la població d'entre 15, edat d'iniciació, i 64 anys són la loteria, la primitiva o la bonoloto, en format presencial, i les apostes esportives, en línia.

A més, les últimes dades mostren que un 33% dels jugadors que aposten en línia i un 6,8% dels jugadors presencials van presentar problemes de joc.

«Els signes i els símptomes del joc compulsiu es poden observar en aspectes com ara irritabilitat en el caràcter, canvis d'humor sobtats, mentir sobre les quantitats gastades en el joc o demanar de manera constant i tenir conducta fugida o de manipulació», segons Aragay.

«El cervell d'un ludòpata -detalla- reacciona de la mateixa manera que la d'una persona addicta a l'alcohol o a les drogues ja que les àrees del cervell implicades (límbica i prefrontal) són les mateixes».

Segons la psicòloga, la diferència «és que en addicions com ara l'alcohol, els efectes de l'abstinència són tant físics com mentals, en canvi, amb el joc, només es manifesten en els aspectes psicològics, per tant, l'única variació és l'objecte de l'addicció».

Amb l'arribada de les apostes en línia, «ha augmentat la facilitat d'accés a aquestes, augmentant el risc de poder acabar desenvolupant un trastorn de joc, que pot acabar convertint-se en una conducta descontrolada amb greus conseqüències econòmiques, personals i familiars, tant per a la persona que juga, com per al seu entorn», reitera Aragay.

Tractaments per les adiccions

L'Estimulació Cerebral no Invasiva és una tècnica utilitzada a l'Institut Brain 360 que ha demostrat ser efectiva per tractar diversos processos clínics, tant psiquiàtrics, psicològics i neurològics.

Segons Núria Aragay, «aquest tractament es fa servir per tornar l'activació normal a les àrees del cervell que no funcionen amb regularitat».

«Per això utilitzem un casc amb una bobina en sessions d'uns 35 minuts per reactivar aquestes zones. La persona entra i surt pel seu propi peu, no hi ha intervencions quirúrgiques ni manipulacions. A més, hi ha uns protocols clars per a aquestes sessions», ha puntualitzat .

El responsable de la Unitat de Neuromodulació i Neuroimatge de l'Institut Brain 360 i professor de Neurociències de la UOC, Diego Redolar, ha detallat que «aquesta tècnica combinada amb el tractament psicològic i farmacològic, aconsegueix reduir el desig de jugar, millora la regulació emocional i augmenta el control cognitiu i enforteix la capacitat de la persona per controlar els seus impulsos i prendre decisions més funcionals al seu dia a dia».