Els centres d'atenció primària incorporaran 70 higienistes fins a finals d'any

Els centres d'atenció primària (CAP) catalans incorporaran des d'ara i fins a finals d'any 70 higienistes dentals i s'arribarà fins als 365 l'any que ve. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ho ha anunciat en una roda de premsa al CAP d'Arbúcies, un dels primers a incorporar aquesta nova figura, on ha explicat que s'hi destinaran 2,8 MEUR aquest 2022 i una partida de 14,5 MEUR als pressupostos del 2023.

Tant Aragonès com el conseller de Salut, Manel Balcells, han explicat que la mesura respon a la voluntat de potenciar l'atenció primària com a «columna vertebral» del sistema de Salut amb noves figures i fer arribar aquests serveis, habitualment assumits per la privada, a tota la població.

La figura dels higienistes dentals s'incorpora als equips d'atenció primària i comunitària de Catalunya. Abans d'acabar l'any, els centres d'atenció primària comptaran amb 70 professionals d'aquest àmbit amb un cost de 2,8 MEUR i, de cares al 2023, el Govern treballa amb la previsió d'arribar als 365 amb una partida als pressupostos de 14,5 MEUR.

Amb la mesura, el Govern posa en marca el desplegament de la Llei de salut bucodental de 2020 i avança cap a la incorporació de noves figures a l'atenció primària amb l'objectiu de potenciar-la i fer arribar aquests serveis a tothom.

La funció de l'higienista serà la de fer activitats de prevenció i promoció de la salut bucodental així com fer el seguiment i tractament preventiu de càries i patologia periodontal de baixa complexitat als CAP i a la comunitat.

Aquesta figura s'integrarà a les unitats d'odontologia, formades actualment per odontòlegs de l'Atenció Primària i comunitària (APiC) i tècnics auxiliars en cures d'infermeria. La integració, a més, suposarà un impuls a l'atenció bucodental i facilitarà que l'odontòleg pugui dedicar més temps a les prestacions de més complexitat.

Durant aquest 2022, els serveis es prioritzaran als menors de 15 anys, persones amb unes condicions de salut que comporten un risc per a la seva salut bucodental (embarassades, persones amb un procés oncològic o amb risc de càncer oral, població amb discapacitat), i a persones en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. La voluntat, però, és fer arribar aquest serveis, històricament associats a la privada, al conjunt de la població.

Per la seva banda, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha assegurat que la mesura respon a una «aposta» de Salut «per reforçar l'atenció primària amb nous perfils professionals» i ha assenyalat que aquests nous perfils, -els higienistes dentals, els fisioterapeutes, els nutricionistes i els referents de benestar emocional-, han de permetre «una atenció primària que treballi amb un enfoc comunitari i preventiu per tal d'evitar en un futur moltes patologies, sobretot entre els col·lectius vulnerables».

Per regions sanitàries, aquest any l'Alt Pirineu i Aran, incorporarà 2 higienistes; Barcelona, 12; la Catalunya Central, 6; Girona, 10; Lleida, 5; Metropolitana Nord, 13; Camp de Tarragona, 7; Terres de l'Ebre, 3; i finalment a Metropolitana Sud, 12.

En relació a la introducció d'aquests nous rols professionals a la primària, ja s'han incorporat 366 referents de benestar emocional i 136 dietistes-nutricionistes. A més, abans d'acabar l'any està prevista la incorporació de 30 fisioterapeutes.

Desigualtats de «classe»

L'Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de 2021 evidencia que la desigualtat segons classe social i nivell d'estudis influeix en la valoració positiva de la salut bucodental per part de la ciutadania. Així, el percentatge de persones de classe social més afavorida amb percepció de bona salut bucodental és un 16% més elevat que el de la classe menys afavorida.

Pel que fa als infants, es constata que és pitjor la valoració de la salut bucodental dels infants de famílies amb estudis primaris o sense estudis (91,3% amb progenitors amb formació universitària i 78,1% progenitors sense formació o estudis primaris).