Esmorzar abans de classe s'associa a millors notes en matemàtiques i ciències

Saltar-se l'esmorzar implica treure pitjors notes? Influeix el «menjar més valuós del dia» en l'èxit d'algunes assignatures? Dos investigadors valencians ho han estudiat a fons i les seves conclusions criden l'atenció sobre la influència d'aquest hàbit saludable en el rendiment acadèmic.

Desdejunar abans d'anar a classe s'associa amb puntuacions més altes en matemàtiques i ciències, una cosa que no s'observa en el cas de la lectura, segons revela una recerca que analitza els hàbits de desdejuni d'estudiants de 15 anys de països membres de l'OCDE, en alguns dels quals és superior al 35% la xifra d'alumnes que obvia la primera i més valuós menjar de la jornada.

Els investigadors de la Universitat de València Nerea Gómez Fernández i Juan Francisco Albert són els autors del treball '¿Afecta al rendimiento académico saltarse el desayuno? Evidencia en PISA', publicat recentment i que es basa en les respostes donades en la ronda de 2015 del Programa per a l'Avaluació Internacional d'Alumnes (PISA), l'última on es va incloure la pregunta de si esmorzaven abans d'anar a escola.

A Espanya, el 15,42% de joves no desdejuna

En l'onada de PISA 2015 hi van participar un total de 519.334 estudiants de 73 regions, i dels resultats es desprèn que el país on és major el percentatge d'alumnes que no desdejunen abans d'anar a classe és Àustria, amb el 35,83%, seguida d'Eslovènia, amb el 34,52%; mentrestant, el percentatge a Espanya és del 15,42% i el país de l'OCDE amb menor xifra és la Xina, el 9,82%.

Segons indiquen en el treball, s'ha demostrat que el desdejuni és un «important factor determinant d'un estil de vida saludable» i amb la seva recerca s'ha buscat, de manera nova, analitzar si esmorzar abans d'anar al centre educatiu afecta al rendiment acadèmic dels estudiants en lectura, matemàtiques i ciències.

«Els nostres resultats mostren que esmorzar abans d'anar a escola s'associa amb puntuacions més altes en matemàtiques i ciències, mentre que l'associació no és estadísticament significativa en lectura», revela l'estudi. L'associació «és més forta per a les matemàtiques que per a les ciències», afegeix.

Encara que no es determinen els factors que poden influir en què els estudiants no desdejunin abans d'anar a classe, segons Nerea Gómez hi ha estudis que apunten al fet que poden ser socioeconòmics o al fet que, en la convivència familiar, als fills els vingui de gust asseure's a esmorzar amb els pares.

Per això, assenyala Gómez, recomanen als responsables polítics desenvolupar programes que promoguin el desdejuni entre els nens i adolescents, bé implementant-lo en els propis centres escolars o bé impulsant campanyes de conscienciació a les xarxes socials sobre la importància que té.

Encara que en l'estudi no van distingir per sexes, van observar que era una mica superior el percentatge de noies que deien no esmorzar abans d'anar a escola en comparació als nois. A més, van trobar que les puntuacions en els exàmens de matemàtiques i ciències són «clarament més altes» per als nois, mentre que en lectura són més altes per a les noies.