ERC porta al Consell de Garanties Estatutàries la proposta del PSC sobre el Fons Nuclear

El grup parlamentari d'ERC ha portat al Consell de Garanties Estatutàries la proposició de llei presentada pel PSC per modificar i ampliar el Fons de Transició Nuclear. Això suposarà l'ajornament del seu debat –aquest dimecres s'havia de votar la lectura única de la proposició- fins que l'organisme emeti un dictamen.

Els republicans, que demanen al PSC una rectificació, argumenten que la modificació vulnera articles de l'Estatut i «ataca» el marc competencial de la Generalitat incorporant com a receptors de fons quatre municipis de l'Aragó. Retreuen també que la proposta d'ampliació impediria que els municipis més propers a les centrals es beneficiïn prioritàriament d'ajuts per mantenir l'activitat industrial un cop tanquin les nuclears.

Amb aquesta maniobra, els republicans aconsegueixen paralitzar temporalment la tramitació de la iniciativa que partia de la modificació de la llei d'acompanyament dels pressupostos de 2020 i esperen «donar marge» als socialistes perquè rectifiquin el seu plantejament, segons ha reconegut la diputada republicana ebrenca Maria Jesús Viña.

La petició de dictamen al Consell tramès davant la mesa del Parlament posa l'accent en el fet que la proposta de modificació socialista, que amplia els termes municipals beneficiaris a un de 30 quilòmetres de les centrals, vulnera l'Estatut i la normativa estatal de finançament de les comunitats autònomes. En altres paraules, «ataca» el sistema de finançament català vigent.

Ho fa, remarquen, perquè aquest criteri suposa la inclusió de quatre municipis de la demarcació de Saragossa en el repartiment d'un tribut que és propi de la Generalitat i estaria destinat, amb vistes a l'anunciat tancament de les nuclears, a la reindustrialització dels municipis en un radi d'uns 20 quilòmetres de les centrals, els que consideren com a més afectats i que concentren la majoria de les 3.000 persones que hi treballen.

Consideren, a més, que la creació d'un òrgan de gestió per repartir els fons –amb un paper destacat dels alcaldes dels municipis que alberguen les centrals- atribueix a aquests representants locals unes competències en matèria de desenvolupament socioeconòmic i transició energètica que són de la Generalitat. Proposen, en aquest sentit, que sigui el Departament d'Empresa i Treball qui encapçali aquest organisme.

Tant Viña com la diputada republicana pel Camp de Tarragona, Irene Aragonès, han tingut dures paraules contra els socialistes. Més enllà dels suposats incompliments estatutaris, la primera els ha acusat el PSC de reinstal·lar «les velles maneres de fer», convertint el fons en una «repartidora menystenint les poblacions que quedaran més afectades sense poder competir amb altres àrees més industrialitzades i més ben connectades». «El PSC no pensa en aquestes 3.000 famílies», ha insistit.

Un any treballant en el reglament

Per la seva banda, Aragonès s'ha mostrat contrariada pel fet que els socialistes hagin presentat en solitari la proposició de llei «quan fa un any que es treballa en un reglament per distribuir recursos, treballat consensuadament» per administracions i agents econòmics. Un reglament que es trobaria en exposició pública, susceptible de rebre al·legacions. «Compartim augmentar –el fons- un 50%, però el PSC vol canviar normes joc a esquenes territori i ho fa des dels despatxos», ha lamentat. La diputada republicana ha insistit que l'«essència» del Fons de Transició Nuclear és «oferir alternatives» a la població del territori un cop tanquin les nuclears i mantenir «l'assentament de la població».

«La proposició del PSC d'ampliar el radi a 30 quilòmetres del terme municipal, que no inclou nuclis de població, perverteix el fons i el converteix en una repartidora que no farà cap justícia a les poblacions afectades», ha reblat Aragonès, tot assenyalant que els municipis més afectats difícilment, en aquestes condicions, podran «competit» amb poblacions de majors dimensions que ara s'inclourien amb el nou radi. «Què pretén el PSC carregant-se el reglament? Com explicarà el bloqueig de les inversions industrials a aquestes poblacions?», ha inquirit Aragonès.